Rudiments d'anatomia
N'hi ha que són més durs que un còdol, i d'altres semblen de goma.
Hi ha culs suats, fredolics, misantròpics i gregaris.
Hi ha culs callats, i n'hi ha alguns que sempre fan comentaris.
Hi ha culs rosats com porquets, n'hi ha de groguencs i verdosos.
Hi ha culs peluts i pelats, n'hi ha de nets i de pollosos.
Hi ha culs tímids, atrevits, llisos i amb alguna esquerda.
N'hi ha que porten una flor, i d'altres, rastres de merda.
He vist culs de tota mena,
només cal saber buscar:
al final de cada esquena
n'hi ha un a l'abast de la mà.
Però el cul que més m'agrada,
és el teu cul, estimada:
una lluna que enlluerna,
un far enmig la galerna.
Si encara està disponible,
si no el tens emparaulat,
ja em diràs si veus possible
fer-me un lloc al seu costat.
Roda el món i torna al Born...
Això ho sap tant ell com ella:
el qui fuig de la paella
acaba sovint al forn.
Hi ha pits insolents, i d'altres que cauen sobre el melic.
N'hi ha amb mugrons petits i grossos, turgents, de pa de pessic.
Hi ha pits que per aguantar-los cal una grua, i n'hi ha
de la mida d'una t'ronja, que caben just a la mà.
Hi ha pits que els sostenidors empresonen, i hi ha pits
que es gronxen alegrement a l'abast dels ulls i els dits.
Hi ha pits tan recautxutats que se'ls veu massa el llautó,
p'rò n'hi ha que et fan venir ganes de mamar com un nadó.
He vist pits de tota mida
viatjant amunt i avall,
no en tens prou amb una vida
per conèixe'ls amb detall.
Però els pits que em tornen ximple
són els teus: així de simple.
El teu mascaró de proa
és un doble Krakatoa;
si encara està disponible,
si no el tens emparaulat
ja em diràs si veus possible
fer-me un lloc al seu costat.
Roda el món i torna al Born...
Això ho sap tant ell com ella:
el qui fuig de la paella
acaba sovint al forn.
Hi ha sexes calbs, i n'hi ha d'altres que t'hi perds en la boscúria.
Per més d'un, es condemnava el Papa i tota la cúria.
N'hi ha que no reben visites, d'altres són com un mercat:
obren quasi tot el dia i tothom hi és convidat.
N'hi ha que fan que un angelet es transformi en un diable.
N'hi ha que et neguen la humitat si no duus impermeable.
Uns t'acullen amb dolcesa, n'hi ha d'altres que trenquen nous,
p'rò tots fan com el lleter, que deixa a la porta els ous.
He vist sexes molt diversos,
perquè el món n'està ben ple,
i n'hi ha ben bé dos terços
que m'han fet perdre l'alè.
P'rò la teva flor desclosa,
noia, és tota una altra cosa:
un forat negre amb la dèria
de xuclar tota matèria!
Si encara està disponible,
si et va bé, si no et sap greu,
ja em diràs si veus possible
fer-me un lloc a dintre seu.
Roda el món i torna al Born...
Això ho sap tant ell com ella:
el qui fuig de la paella
acaba sovint al forn.
A Carles Canut, epicuri irreemplaçable.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.