La pubilla i el sacaire
que un nou sac es va comprar
Va gastar-s'hi dos mil euros
que tenia dins el banc.
Ja el fica al portamaletes,
ja engega la Seat-Trans,
i amb la dèria d'estrenar-lo
se'n va anar al Cornamusam.
Quan arriba a Sant Celoni,
el dipòsit sedejava
i, en parar per fer benzina,
aprofita i se'n va al wàter.
I quan surt el sac no hi era.
Valga'm Déu, quina putada!
Mira a dreta, mira a esquerra,
mira a terra, mira enlaire,
mira fins sota les pedres,
renegant com una garsa
fins que veu una pubilla
que amb el sac ja s'escapava.
Ell que li surt al darrere
i l'encalça i bé l'atrapa.
Tots dos rodolen per terra
mentre ell diu aitals paraules:
"Mira, noia, el sac que portes
és per 'mi cosa preuada.
Ai pubilla, la pubilla,
torna-me'l d'una vegada!
O me'l tornes, o prepara't,
que rebràs una allissada."
Ja respon així la noia,
rebufant i escabellada:
"Això sí que no ho faria,
tant me fan les amenaces.
D'ençà que vaig fer els catorze
que un semblant sac desitjava.
No m'han satisfet ni gota
tots els que he tocat fins ara.
Eren pura pelleringa,
no sonaven gens ni gaire.
El teu sac sí que em fa el pes
i ha de ser per 'mi, sacaire!"
"Ai pubilla, la pubilla,
jo et proposo de fer un tracte:
jo et deixo tocar el flabiol
p'rò m'has de tornar la gaita.
Porto temps tocant tot sol
i això ja no em fa cap gràcia.
Mentre toco, tu refila,
ja veuràs quina eficàcia!
Quan la flauta veu la noia
uns ulls com t'ronges posava,
i endrapant-la en treu un solo
que els arcàngels hi cantaven.
(I així, fent una sardana
poc ortodoxa i gens noble,
a la terra catalana
va arribar la mitja cobla.
A Mallorca ja existia,
però això és una altra història
que us explicaré algun dia
si no em falla la memòria.)
Satisfeta en quedà ella,
satisfet quedà el sacaire,
i després de la sonada
tots dos va fer una becaina
i l'endemà a punta d'alba
al Cornamusam marxaven,
i s'ho van passar de conya
mentre el festival durava,
ell tocant el sac de dia
i ella cada nit la flauta.
Per La Principal de la Nit (L'envelat lila -2004 - i El club del BGI -2008)
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.