No cal pas, Pascal
(Pau Riba)
Mil coberts i vint vaixelles
Hi ha el bastaix que un dia vol palpar
Una dona amb cent mamelles
Hi ha el magnat boig pel més
Més virolla a la cistella
Hi ha el que té castells
i duu els dits curulls d'anells...
Tothom creu que té
Però sempre es pot tenir més
Que si no li sobren coses
Serà pres per impotent
No cal pas, Pascal, simplement no cal
No fan falta tres baquetes (tu bé ho saps, Pascal)
Per fer redoblar el timbal
No cal pas, Pascal, simplement no cal
No cal gaire xerrameca (tu bé ho saps, Pascal)
Per complaure al personal
Hi ha qui viu fet caldo i amargat
Perquè el seu veí el supera
Hi ha qui per fregir-se un ou ferrat
Vol curulles deu neveres
O que l'aigua del mar
Surti pel raig de l'aigüera
Hi ha qui vol i dol
I el seu mal no té consol
Tothom perd el cul
Perd el cul i va estressat
I acumula tantes coses
Que n'acaba esclau i asclat
No cal pas, Pascal, simplement no cal
No fan falta mil trompetes (tu bé ho saps, Pascal)
Per tenir un toc personal
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.