Astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc
de tant poc, alè immens.
Perquè de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al matí t'entristeix veure
el teu sostre desert.
Perquè a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquests traç l'han esborrat
dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.
Perquè en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa
ets generós esperant l'últim pas
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.
Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
Això tens, això sóc,
alè immens, i tan poc!
Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa,
Neixen els astres...
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.