Pensament (o Cors de Nabucco)

Pensaments, sempre amunt, sempre en l'aire,
enfileu-vos als cims de les muntanyes,
on arriben encara les flaires
de les flors que acaronen els vents del meu país.

Avanceu cap a llevant, fins a les illes;
traspasseu les fronteres, a tramuntana.
Pàtria meva, tan bella i malmesa,
remembrança estimada i fatal.

Cant valent de les veus dels poetes
no emmudeixis avui ni t'apaguis;
fes reviure altre cop l'esperança
i recorda'ns allò que vàrem ser.

Fes memòria del temps en que fórem
un sol poble amb un sol estendard;
i conforta'ns amb sàvies paraules
en l'espera del nostre demà.