Mentre somies
que quan te'n vas, ja no puc viure.
És evident que jo no ho veia,
sense l'oreig, ni un xiuxiueig a cau d'orella.
T'he vist marxar amb un somriure
que m'ha deixat encadenat en fer-me lliure.
Jo vull morir de vell a la presó,
tancat dins de les cel·les del teu cor,
deixant que als nostres peus morin els dies
i quedar-me adormit mentre somies.
No vull tenir les ales d'un pardal
ni em cal la llibertat provisional.
Em pots passar el petons entre les reixes
i els calcaré als meus llavis per si em deixes.
En aquest ram, moren les flors,
orfes d'olors venen els colors a una gavina
que marxa al far del nostre mar
que, intermitent, para i s'encén si no m'estimes.
Abraço les siluetes de la nit,
la boira no té pressa i juga amb mi.
T'escolto dir el meu nom entre el silenci
i no em cal advocat perquè em defensi.
Si vull morir de vell a la presó,
tancat dins de les cel·les del teu cor,
deixant que als nostres peus morin els dies
i quedar-me adormit mentre somies.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.