Aigua marina
no veig el mar i no em queden forces per caminar.
Tinc rovellats tots els cargols i les xarneres,
només funcionen les velles bombes dels llagrimalls.
Cada matí una veïna que es diu Marina
porta un cubell amb una onada que s'ha rendit.
Amb una ploma dibuixo el vol d'una gavina
i amb la joguina em faig mariner del meu mar petit.
Aigua de mar, per les ferides, aigua beneïda pels navegants.
Aigua de mar, cresta d'onada amb l'abraçada dels meus companys.
Aigua de mar, que dóna vida a la dormida pell de les mans.
Aigua de mar, aigua salada que em fa reviure tots aquells anys.
Entonant cants a les tavernes amb les espelmes parpellejant.
Núvols de fum, xefles eternes, collars de perles per les amants.
Quan es fa fosc encenc el far que els fa de guia
i entre els coixins volten els somnis de joventut.
Amb el meu núvol vaig planant per la badia
i amb un somriure van plegant veles els meus ulls clucs.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.