Poble

Amb ràbia continguda, suor de cada dia
Som barques perdudes navegant a la deriva
D'on tots enyoren allò que érem, la vida a cegues
Va ennuvolant sentiments i paraules.

Que ací em pariren ací estic, I resistim
Construint relacions entre generacions, estimant el que som.
Ací em pariren ací estic, on esforç i desig
ens demostra que canviar-ho tot amb el que tenim prop és el nostre camí.

D'on, la gent s'arregla en anar a la capital i s'encisa amb les façanes els carrers i els teulats.
D'on recorde els passos de l'avi levitant sobre un mar d'ones de sorra ensenyant que era el camp.

Places i parcs vessant infància activa.
El meu poble és vida, al somriure de cada veïna,
a l'esperança de fer cada dia.
Força adormida torna en hora tempestiva fent brollar amb les mans un nou present per demà.

Poble. Refer l'origen a cada passa.
Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime.
Torne del meu viatge amb allò que he aprés.
Retrobe tot allò que ens fa ser poble.

Era el temps de ser infant.
Els ulls clucs al món de fora
i tot i tindre un cos menut
ja voler canviar on era.
Si amenaçava el fum, la queixa
era amagar el tabac als pares.
A la llar de la innocència.
Aquell, era el meu poble.

I em vaig fer gran
obrint els ulls a una ciutat
de veïns alienats, cors pavimentats
i que enyora quan sols era un poble.
Jo vaig buscar les boques dels companys
per la conversa plaent i rebel
vaig trencar les barreres del ser
amb el sexe, sentint-me ple.

Vaig vore un poble més enllà.
És un país que ha de ser explicat;
de meninfots, valents i valentes
ponts cremats, lligams trencats.
L'he travessat del nord al sud
i li he fet amb les meues mans
cançons de canvi i futur
que aquestes mans volen tocar.

Fins i tot, he vist que no
sóc més d'enlloc que del meu cos.
Allò que amb ell he fet omplert d'amor
em fa d'on sóc i és per això
que vull fer del món un poble millor.
A cada passa, a cada acció
al meu país, la meua ciutat,
la meua llar, el meu cos.

Estar plens d'oxigen, per més que passe el temps,
sentir la nostàlgia, de les primeres vegades,
va ser allí, on plantàrem les nostres arrels ,
seguim amb l'esperança de que mai les oblidarem.

Ni pel temps, ni la distància
ni pels colps que ens peguen al llarg dels anys,
la nostra infància, l'adolescència,
on el sentiment es fa més fort que mai.

Ser conscients de deixar un lloc millor,
per aquell món que és on vam créixer,
ser conscients de que poble som tots i totes...
de que el poble és nostre.

No canvia el meu amor encara que estiga lluny
ni el record ni el dolor de la meua gent i el meu poble.
El que va canviar ahir haurà de canviar demà
així com canvie jo lluny del meu poble estimat.