Shenandoah
Shenandoah, no voldria allunyar-me d'aquí
però he d'anar cap a terres d'un bell país
perquè sóc reu d'un demà
que algun dia em pot salvar.
Shenandoah, el temps passa i em sento sol.
Shenandoah, no voldria allunyar-me de prop teu,
però he d'anar-me'n i que l'enyor em venci per fi,
perquè sóc fidel a un bes
que algun dia podré trobar.
Shenandoah, el temps passa tan lent, oh!
Shenandoah, ves, ves, no t'aturis en el teu curs.
He d'anar-me'n, cada cop més lluny del teu costat
perquè el meu cor m'ha traït
i se n'ha anat mar enllà.
Shenandoah, et dic adéu i per sempre més.
Shenandoah, no lamentis el que et sigui absent.
La distància serà només en el meu record,
perquè amb tu queda el passat
que no vull trobar mai més.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.