Matilda


Com el sol del matí que no pot dormir
fugiràs del bressol on dius ser feliç.
Anhelant el meu nom, el meu alè,
aniràs tan perdut, somiaràs amb mi,
somicant com fa el vent.

Deixa'm ser la veu del teu cor ferit,
en cercar el teu cos, estremir la por,
vull sentir, vull plorar dolçament amb tu,
no somniïs amb mi, deixa'm ser real al teu costat.

Les parets són amants de les veus que ja no estan
d'eixe temps malferit pels que mai no han estimat.
No vull ser un vaixell engolit per la mar,
suplicant la claror dels teus ulls,
un recull de laments del paradís perdut.
Versión de Perico Sambeat
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Martirio presenta «Al sur del tango», un viaje donde la copla encuentra a su «marido»
[14/04/2026] por Xavier Pintanel

Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.

2.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.