El trenet

Veloç corre el trenet deixant un núvol blanc,
amb els vagons replets de vida, passions i desenganys;
passa pels pobles i arriba a les ciutats,
creuant muntanyes, planúries i valls.

Va carregat de somnis, d'anhels i d'esperances,
xiulant al vent promeses de llibertat;
vola el trenet, feliç, cap al seu destí,
qui sap com serà el camí, qui sap on ens portarà.

El tren no espera, adéu, me n'he d'anar,
el cor i les maletes els tinc ja preparats,
veig com s'acosta alegre i rialler,
no estigueu tristos, que jo tornaré.

Darrere queden coses, amics, velles històries,
m'enduc els somnis, els meus fidels companys;
deixe els temors, m'emporte les il·lusions,
els versos i les cançons, les cartes i els bons records.

Adéu, el tren ja no espera més,
se'n va veloç i content xiulant l'alegria al vent.