Dóna'm amor
Un gos persegueix un gat fins que el gat li planta cara
kai, kai, kai, el gos se'n va amb la cua entre les cames.
Una rata que s'ho mira de la claveguera estant
esquiva una tifa humana que baixa barca flotant,
mentre una gavina xiscla com una bruixa cremant,
ataca un colom que vola brut, no és l'esperit sant.
Un nen trenca una joguina per instint televisiu,
una mare el bufeteja i el nen de por es fa un riu
sobre el parquet de la casa que eixuga un pare enfadat
i llença el líquid al vàter que anirà a parar al mar,
on es banyen els turistes que s'infecten dels pipís
de la gent de Barcelona i d'altres llocs del país.
Mentre un diputat demana al govern explicacions
sobre les lleis pressupostàries, esmenes, coalicions,
la vida esprem als pobres que tenen plens els collons
del somriure de l'alta societat i dels galons.
La música s'arrossega, com un cuc que ningú vol,
l'afinador es desespera, com que plou no troba el sol.
La gent l'insulta i ell plora, el gos d'abans fa un lladruc,
els que ballen s'impacienten perquè el qui canta és un mut.
I la vida continua, hi ha qui pateix, hi ha qui no,
hi ha qui mira, hi ha qui actua, prepara'm una infusió,
de til·la o de camamilla, que calmi el meu interior.
si ha anat fluixa la taquilla, demà anirà millor.
Dóna'm amor de la claveguera estant,
dóna'm amor com una bruixa cremant,
dóna'm amor per instint televisiu,
dóna'm amor de la gent de Barcelona,
dóna'm amor, sóc un cuc que ningú vol,
dóna'm amor que calmi el meu interior,
dóna'm amor si ha anat fluixa la taquilla,
dóna'm amor, ja no vull més camamilla,
dóna'm amor.
kai, kai, kai, el gos se'n va amb la cua entre les cames.
Una rata que s'ho mira de la claveguera estant
esquiva una tifa humana que baixa barca flotant,
mentre una gavina xiscla com una bruixa cremant,
ataca un colom que vola brut, no és l'esperit sant.
Un nen trenca una joguina per instint televisiu,
una mare el bufeteja i el nen de por es fa un riu
sobre el parquet de la casa que eixuga un pare enfadat
i llença el líquid al vàter que anirà a parar al mar,
on es banyen els turistes que s'infecten dels pipís
de la gent de Barcelona i d'altres llocs del país.
Mentre un diputat demana al govern explicacions
sobre les lleis pressupostàries, esmenes, coalicions,
la vida esprem als pobres que tenen plens els collons
del somriure de l'alta societat i dels galons.
La música s'arrossega, com un cuc que ningú vol,
l'afinador es desespera, com que plou no troba el sol.
La gent l'insulta i ell plora, el gos d'abans fa un lladruc,
els que ballen s'impacienten perquè el qui canta és un mut.
I la vida continua, hi ha qui pateix, hi ha qui no,
hi ha qui mira, hi ha qui actua, prepara'm una infusió,
de til·la o de camamilla, que calmi el meu interior.
si ha anat fluixa la taquilla, demà anirà millor.
Dóna'm amor de la claveguera estant,
dóna'm amor com una bruixa cremant,
dóna'm amor per instint televisiu,
dóna'm amor de la gent de Barcelona,
dóna'm amor, sóc un cuc que ningú vol,
dóna'm amor que calmi el meu interior,
dóna'm amor si ha anat fluixa la taquilla,
dóna'm amor, ja no vull més camamilla,
dóna'm amor.
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
«Silvio Rodríguez: poética del amor revolucionario», una lectura crítica de la obra del trovador cubano desde la poesía, la ética y la política
[09/04/2025]
La profesora puertorriqueña Limarí Rivera Ríos publica el primer estudio académico interdisciplinario sobre la obra de Silvio Rodríguez, explorando la relación entre canción y poesía, la representación del amor como ética revolucionaria, el discurso racial y el legado de Martí y Guillén.
2.
Maria del Mar Bonet celebra los 50 años de su mítico concierto en el Olympia con una reedición restaurada y una nueva gira
[11/04/2025]
La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet publica una versión restaurada y ampliada del álbum A l'Olympia grabado en 1975 en la sala Olympia de París, con canciones no incluidas en su día y una nueva gira que arranca este fin de semana en el Festival BarnaSants.