Passen els dies
ell no ens diu mai adéu.
És presoner que somia, i no es queixa,
sempre està voltant, dintre, fora meu.
Mira com se'n van cap a la claror,
els ocells que tant estimàvem.
Quan els seus ulls dibuixen l'horitzó,
perden la terra de vista.
I tu i jo aquí estant, entre el sí i el no,
els deixem marxar, morts d'enveja.
Bevem els fulls del manual aviador,
per volar com ells, però ens fa molta por.
Què s'ha de fer quan la vida
burxa com filaberquí?
Si el que hi ha d'aquí és tot mentida,
però no hi ha res perquè sí.
Ho volem tot de seguida,
sempre per mi, tot per mi,
se'n va sense despedida
el vell falcó pelegrí.
Plorem la llum quan la fosca ens envolta,
però duem a dins.
Busquem la clau perquè ens obri la porta.
Supliquem pujant, són tan alts els cims!
Mira com se'n van cap a la claror
tots els meus temors, lluny de terra,
com papallones de mil i un color,
viuen tan sols unes hores.
Vaig esgarrapant, sóc camaleó,
dintre meu hi ha una guerra.
És la raó contra la confusió,
una em dóna la mà,
l'altra m'ataca a traïció.
Som part de la naturalesa,
ella ens ofereix poder,
dóna duresa amb tendresa,
ens fa triar ser o no ser.
Del nostre ego som la presa,
és l'agulla, som paller,
ens sotmet amb la certesa,
ens diu no tens res a fer.
Sembla mentida com passen els dies,
els mesos, els anys, però aquí estem.
Mig aturats per fútils avaries,
fetes del que som: Barca sense rem.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.