Per una carícia


El jutge la va cagar, no estic sonat,
un cop de maça i va sentenciar:
cap al psiquiàtric, que entri el següent cas.

Havies camelat aquell magistrat
amb una carícia, amb una sola carícia,
la justícia és una conya.

Si et vaig tancar a casa es perquè era gelós
dels homes que et miraven, com si jo no hi fos,
se'm van creuar els cables, se'm van fondre els ploms,
ho vaig fer per amor.
I em van internar i em van dopar
amb pastilletes de tots els colors,
em tremolaven totes les parts del cos,
em donen per menjar cullera i pa.

Però per una carícia, per una sola carícia,
donaria el meu plat de sopa, ai...
N'hi ha que bavegen com un nen petitet,
d'altres xarrupen tacant-se el pitet,
el cuidador vigila el que sempre es fa pets,
jo penso sempre en tu.
Trossejo paperets de vàter nets
que després llenço i es posa a nevar,
no puc aguantar-me i em poso a ballar,
baldufo, remolí com un dervitx.

Però una carícia, una sola carícia
em faria tocar de peus a terra, ai...
Quan sento el tren per la nit
em toco entre les cames molt lentament,
el maquinista pita i m'agafa un neguit,
sóc l'amo dels meus ous.
Trepitjo innocents insectes lents,
abans els renyo, però no em fan cas,
i es que m'emprenyo si em tallen el pas,
m'arrenco sense un crit ungles dels dits.

Però una carícia, una sola carícia teva
em faria tocar de peus a terra, ai...
No sóc res més que un intern entre tants,
tu tan tranquil·la te'n rentes les mans,
treu-me d'aquí que la cançó s'està acabant,
no tardis, per favor.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Maria del Mar Bonet presenta «L’aigua no cansa» en un Palau de la Música rendido a sus pies
[24/05/2026] por Xavier Pintanel

La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
Rafa Mesa: Ecos de Pehuenche
[25/05/2026] por Carles Gracia Escarp

El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.

4.
«Azimut», pura artesanía
[08/06/2026] por Lluís Marrasé Meler

No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.

5.
«Pasión Almodóvar»: A su medida y a su manera
[08/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.