Sento el vent


Sento el vent i em porta la pudor
de la meva ciutat i els sorolls se'm fan dies;
veig el mar cada dia més lluny;
escric sense parar milions de "tonteries".

Sé molt bé el que ara no puc dir;
mentrestant faig cançons que agraden o no agraden.
Jo sóc jo des de fa ja uns quants anys.
Han obert el carrer i quatre nanos baden...

Sóc d'aquí, no d'allà. Un moment:
que ho sàpiga tothom, per a mi té importància;
no he vingut per distreure a ningú;
tots patim el mateix, però pocs tenen ànsia.

No penseu que cantant es farà
altra cosa millor que polir la butaca.
I hem cridat algun dia plegats;
però fora fa mal temps: «Quina cançó més maca!»...

No patiu que no passarà res
que impedeixi dormir
aquell qui té el son plàcid.
Sembla, doncs, que tots estem bé així,
criant pap i engreixant el nostre ventre flàccid.

I després quan l'acte acabarà,
anireu a dormir, que la son no perdona
i jo demà tornaré a cantar
i passarà el mateix i passarà una estona.

Sento el vent i em porta la pudor
de la meva ciutat i els sorolls se'm fan dies;
veig el mar cada dia més lluny;
escric sense parar milions de "tonteries".
Versión de Francesc Pi de la Serra
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Martirio presenta «Al sur del tango», un viaje donde la copla encuentra a su «marido»
[14/04/2026] por Xavier Pintanel

Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.

2.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.