Estius dels 70
Les noies començaven a temptar les mirades
amb l'ofrena dels pits a la sal transparent.
Ballaven, es movien, reien juntes als bars,
tenien la pell forta i curiosament tendra.
Van ser dies amables sota un sol excessiu,
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
Te'n recordes dels vespres dels estius dels setanta?
Xerràvem fins molt tard. Bevíem. Escoltàvem
cançons sense paraules, alguns himnes, balades.
Les tardors eren grises i els hiverns més hostils,
però hi havia els estius per fugir de les coses
i trobar-se amb els cossos, sota bruses de lli
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
El món era molt gran els estius dels setanta
i els països llunyans, immensament llunyans.
En venien les noies exòticament rosses
i paraules més fresques que la xomba d'agost.
Però el sol era mandrós i ens llevàvem molt tard.
I ens ajaiem a terra, entre glops de cervesa,
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
Teníem la pell bruna els estius dels setanta
d'empaitar per les platges les sorpreses dels dies
i allargar per les nits les converses inútils.
Potser no van ser així, però és així com els recordo,
feliços, impossibles, habitats per les noies
i els projectes i els ritus i una mar molt més densa,
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.
El fotógrafo Maxi Vernazza publica Alguien en el mundo, un libro que reúne imágenes de Charly García tomadas entre 1998 y 2008, durante una de las etapas más intensas de su trayectoria: los años atravesados por el concepto Say No More. El volumen nace de casi dos mil fotografías, analógicas y digitales, y recorre escenarios, viajes, estudios, hoteles y momentos cotidianos del músico argentino.
Yacaré Manso presenta Un poco demasiado, su octavo trabajo discográfico, un álbum de diez canciones que marca un regreso a sus raíces de rock y pop sin abandonar su identidad como cantautor. Producido por el propio Manso junto a Víctor Volpi, el disco cuenta con la participación de Kevin Johansen, Los Tipitos, Vale Acevedo y Bersuit, además de "Lulo" Isod en batería y Juan Gigena Ábalos en guitarra.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.