Himne de les dones de casa
uns àngels de virtut,
defensarem a espasa
la nostra solitud.
Solitud que ens fa fortes
per lliurar el gran combat:
no ensorraran les portes
de la felicitat!
La nostra llar és la nostra alegria
i l'estimem amb amor infinit,
i no ens importa bregar tot el dia
si, quan ve el vespre, ens somriu el marit.
Rentar i planxar i comprar i la cuina,
i estar a l'aguait dels paranys i els perills.
Conservar el cos i la pell tota fina,
per ell, que es cansa i treballa pels fills.
Per tots, ser un àngel. Per tots, un somriure,
sempre contentes de ser un escarràs.
Fer de pomada si els cou el mal viure,
xarop, si tussen, si es trenquen, pedaç.
Tornar-se flor si avui fa primavera,
fer de paraigua quan cau un ruixat.
Manta, edredó, matalàs, coixinera,
i sempre exemple de fe i castedat.
Ser parallamps, tornavís, o ser vela,
burro dels cops, papallona o gosset.
Passar pel món sens deixar cap estela:
defensarem amb delit aquest dret.
Si les dolentes, les divorciades,
les feministes no ho volen així,
prenguem les armes les bones casades
que som felices del nostre destí.
Som les dones de casa
que patim d'allò més,
defensarem a espasa
els fills i els diners.
Els diners, l'ideari
del nostre món concret,
i els fills, per vessar-hi
la nostra mala llet.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.