L'escala de la vedet


Hi havia una vedet
que escombrava l'escaleta.
Tant i tant la va escombrar,
que es va dir: meva serà.

Sempre que baixo l'escala,
ho faig molt a poc a poc.
Bellugo natges i plomes
però jo quasi no em moc.
Xuclo totes les mirades:
uns, pendents dels lluentins,
altres, pendents de la seda,
altres, més de que hi ha dins.
Altres es miren les perles,
altres busquen el brillant,
però tots miren l'escala
quan jo baixo triomfant.

És meva, és meva,
l'escala de la vedet.
És meva, és meva,
tant si fa calor com fred.

És meva, és seva,
ella sempre és la millor.
És seva, és meva,
tant si fa fred com calor.

Quan hi sóc encimbellada,
fulgurant dins del lamé,
i començo la baixada,
sempre penso: ai, que cauré!
Però com que jo em sé moure,
no em fan cap nosa els plomalls.
Miro bé on poso la pota
I no faig escarafalls.
Em dic: baixa amb compte, noia,
Perquè et pots entrebancar,
i allà on hi ha vedet caiguda,
tothom vol sucar-hi pa.

És meva, és meva
l'escala de la vedet.
És meva, és meva,
no en daré ni un graonet.

És meva, és seva,
que la baixa com ningú.
És seva, és meva,
no la vulguis baixar tu!
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Silvio Rodríguez inicia en Barcelona su nueva gira
[02/09/2026] por Xavier Pintanel

El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.

2.
Cuando el streaming nos acercó la música, pero alejó a los músicos
[13/08/2026] por Xavier Pintanel

Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.