Kahoté (la flor del desamor)
Kahoté tens els ulls de colors,
Kahoté tens els ulls de cristall,
són el calidoscopi de la teva ment.
Kahoté tens els ulls de colors,
Kahoté tens els ulls de cristall,
Kahoté tens els ulls de colors
com els prats florits quan neix l’estiu.
Intuint el teu jardí,
la rosa, el clavell i el narcís
vaig alçar-me de bon matí,
el timó, el ginebre i l’anís.
Per anar-te a estimar
em vaig posar tot mudat,
amb la ment a la mà
i el cor al costat
(amagat, per si de cas).
Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens l’hortiga a la mà,
Kahoté tens la vida en un cel
que sembla un joc d’infants
i és un bosc de xiprers.
Kahoté tens l’hortiga a la mà,
Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens l’hortiga a la mà,
però els teus dits són de cotó.
Pel meu roser no vas mostrar afecte,
no era del teu amor el subjecte.
Tu volies la mel dels meus cabells,
la que viu i riu darrera el meu serrell.
Et dono el timó, el narcís i els clavells,
la rosa la guardo per una altra.
Deixaré mel en els teus cabells,
des de l’arrel fins a la part més alta.
Dolça abella, enlloc de prendre
vas omplir més la gerra.
Dolça abella, enlloc de prendre
vas omplir molt més la gerra.
Kahoté tens els ulls de cristall,
són el calidoscopi de la teva ment.
Kahoté tens els ulls de colors
com els prats florits quan neix l’estiu.
Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens els llavis de flors,
Kahoté tens el ulls de cristall
i el somriure de nit de colors.
Kahoté tens la vida aparent,
set mil aparences, ni una de real.
Kahoté tens la vida canviant,
massa personatges per un circ teatral.
Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens als llavis caramels,
Kahoté tens el ulls de cristall
i el somriure de nit d’estels.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.