La nostra classe
escriu l'Adam des de Haifa.
Erosiona tots els somnis
la humitat del temps que passa.
Wojtek viu a Suècia, actua
d'actor porno cada dia.
Ens ha escrit i diu: "Em paguen
per fer el que de franc faria".
Kaska i Piotr, a Ontario,
tenen bones perspectives.
Staszek malviu a Amèrica,
a New York reparteix pizzes.
Pawel a París ho prova.
Goska i Przemek passen gana.
Tenen dues criatures
i ja n'esperen una altra.
Magda és a Madrid, s'hi troba
força bé, i aviat es casa.
A Maciek van disparar-li
quan el pis li registraven.
Kanusz, que era un solitari,
i que enlloc mai no arrelava
ara és metge i salva vides
però el seu germà va penjar-se.
Per negar-se a matar en Michal,
Marek és dins de la gàbia,
i jo escric tots aquests versos,
per a ell i per als altres;
per a Filip, que és científic
a Moscou, de molta fama;
quan vol, pot anar a Polònia
i els ministres el reclamen.
Trobo la classe sencera
a l'exili, al cementiri.
Qui viu té la seva angoixa,
i els morts tenen qui els oblidi.
La vellesa i la fatiga
s'acumulen sense pressa.
Silenciosa com un lladre,
ha fugit la jovenesa.
Nois i noies ja són homes,
ja són dones. La ferida
de la infància cicatritza a
poc a poc, ran de l'abisme.
I tots tenen grans projectes,
que un anhel mai no fa nosa.
Són adults, són com els altres,
però això no vol dir gran cosa.
I a mi no sé pas què em passa,
per què busco en els seus rostres
un esguard de la infantesa,
els jocs d'un temps que s'esborra.
No sé per què encara em giro
quan no hi ha ningú que em crida
per jugar amb mi a la xarranca,
a cavall fort o a les bitlles.
A tothom li creixen branques
diferents, mentre que enfonsa
les arrels allà a l'exili,
al país o bé a la tomba.
Som herbotes o som lliris,
som el que la vida ens marca,
i oblidem que tots som fulles
que van néixer al mateix arbre.
Adaptació: Miquel Pujadó
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.