El pa de cada dia
T'espero aquí amb la il·lusió de compartir les petiteses.
T'espero aquí mirant el foc per escapar de les nits fredes.
T'espero aquí i el teu retorn és la més gran de les sorpreses.
Et veig venir, m'he pentinat en el mirall per agradar-te,
on he assajat les mil maneres d'abraçar-te i poder dir, i poder dir.
I poder dir que et necessito com el pa de cada dia.
Vaig comptar estels per oblidar-te i no podia, sense dormir, sense dormir.
Sento els batecs trucant al cor que et vull obrir una altra vegada
i els llavis secs somiant petons i la humitat que els vernissava.
Esquinçaré tots els malsons i els mil retrets que em reservava
i els canviaré per les carícies que el teu cos em reclamava.
Et colliré totes les flors que t'ha negat la primavera,
el meu jardí ja no serà pas de frontera, si vols venir, si vols venir.
Si vols venir compartirem un tros de cel a les butxaques
i unes onades als talons de les sabates, podrem volar i navegar.
I navegar mirant els fars rendits als mars de nits serenes,
per refugiar-nos als palaus de les sirenes per tornar a dir, per tornar a dir.
Per tornar a dir que et necessito com el pa de cada dia.
Ja compto estels per regalar-te cada dia. Et baixo a obrir, et baixo a obrir...
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.