El meu circ
i de la forma més absurda vàrem acabar en el llit.
Ha vingut el seu marit, el xaval de la rotonda,
i hem sortit a fer una ronda pel meu barri preferit.
Més avall, a dos carrers, prop d'on vivia en Pikatxu,
veig en Batman ben borratxo que s'encasta en un caixer.
La gavina del PP que venia de Suïssa,
li ha ensenyat una divisa i ell ha perdut els papers.
Són les coses del meu circ desbordat de personatges,
culturistes, frikis, fatxes, carteristes, nans i herois,
Rollings, Beatles i Beach Boys, rastafaris i budistes,
presoners, malabaristes, indis, polis i cow-boys.
Enfilada en un turó estripada de turment,
que no passarà més gana diu al Déu omnipotent.
Es tracta d'una paisana enfilada a un cirerer,
no coneix la tramuntana perquè el vent se l'endugué.
Humphrey Bogart ha sortit a fumar del Casablanca,
Groucho Marx amb bata blanca no para de fer el ximplet.
Mentre li amaga el barret, la Ingrid Bergman juga a xancla
i li diu mentre l'espanta sempre ens quedarà Lloret.
Toca-la un altre cop Sam que tinguem banda sonora,
que ja ve el Capità Enciam amb la capsa de Pandora.
En Gene Kelly es mulla els peus tot cantant sota la pluja,
Rita Hayworth llença el guant mentre va ensenyant la cuixa.
Marilyn, Indiana Jones, Rin-Tin-Tin, l'ET i en Rambo
L'Ava Gardner a Mogambo i en Tarzan penjat d'un pi.
I tots els que m'he deixat pugen a la Mula Francis
diuen segueixi a aquest taxi perquè tots volen venir.
Són les coses del meu circ desbordat de personatges,
culturistes, frikis, fatxes, carteristes, nans i herois,
Rollings, Beatles i Beach Boys, rastafaris i budistes,
presoners, malabaristes, indis, polis i cow-boys.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.