Màtria (la neu esperada)
Paraules planen enlaire,
cauran com neu,
suaument ens mullarem.
Gotes d’origen comú
sobre terres de vida diversa.
Trobar-nos en la semblança,
apreciar cada diferència.
País de Països, Franja, l’Alguer,
Catalunya Nord, Andorra, el Carxe,
passant pel Principat, les Illes
i el País Valencià.
Sense centres ni perifèria
agafem un vaixell.
Ens apleguem en terra flotant
al mar obert enmig de l’oceà.
Muntanyes mediterrànies,
paisatge de mar amb neu,
un viatge a l’enteniment, al trellat, al seny.
Comencem a remar
al seu ritme cadascú,
a l’horitzó som un mateix punt.
Provincians per tot arreu,
amunt i avall, ací i allà.
Paternalisme sobrer.
Fer-nos les víctimes quan ens va bé.
Tota frontera esborrarem.
Mapa cap per vall,
sud amunt, nord avall.
El centre és llunyà,
la perifèria és el cor.
La neu esperada,
predicció de les arrels.
La distància és mútua, només,
fora prejudicis
i acostar-nos un poquet més.
Comencem a remar
al seu ritme cadascú,
a l’horitzó som un mateix punt.
Comencem a remar
al seu ritme cadascú,
ens hem d’apropar i obrir els ulls.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.