Introducció


Fou la insurrecció dels rebesnets de Martí i de Maceo. L’amotinament de la raó il·lustrada front els lacais corruptes de la Màfia de l’oncle Sam. L’esperança dels espoliats, en els fusells amagats al Pico Turquino, entrant a Santiago de Cuba. La revolta dels dignes amb fam per aprendre a llegir i escriure. Els famèlics proclamant la sanitat, l’educació, la cultura i la dignitat. La derrota de la comanadoria ianqui a platja llarga. El discurs de les sobiranies dels pobles a l’assemblea de les nacions. La lluita contra l’imperialisme allà on es trobi.

No ha estat doblegada pel bloqueig, ni en períodes especialment durs econòmicament, ni en temps de cants de sirenes. Ha tingut més llums que ombres, i seguirà tenint encerts i errades. Es el que tenen les revolucions que han fet, fan i faran les dones i els homes.

Però aquesta segueix sent el miracle dels ateus. La fe dels insubmisos de la metròpoli o del camp, en el temps de les cireres.

Una pedra en la sabata del Chicago Boys.

Cuba va. Per això li cantem.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
Canción provisionalmente no asignada a ninguna discografía
LO + LEÍDO
1.
Silvio Rodríguez inicia en Barcelona su nueva gira
[02/09/2026] por Xavier Pintanel

El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.

2.
Cuando el streaming nos acercó la música, pero alejó a los músicos
[13/08/2026] por Xavier Pintanel

Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.