Els mitjons blaus de l'Helena
Ni la mar ni el cel no tenen blaus tan bells.
Fan que el cel plori com una magdalena
i la mar irada enfonsi uns quants vaixells.
Prou sé que la brusa groga de la Ivet és un esquitx
de sol sobre uns blats daurats...
Hi endevino les roselles que floreixen al bell mig
d'uns turons agermanats.
Sols mirar-la, n'hi ha prou per caure d'esquena
p'rò, si us haig de ser sincer,
al costat dels mitjons blaus de l'Helena
la Ivet no hi té res a fer.
Els mitjons blaus de l'Helena, i no faig conya,
són tan dignes que no accepten cap forat.
Fan que els meus mitjons es morin de vergonya
si mai gosen exhibir-se al seu costat.
És clar que les mitges negres de la Rut són una falç
capaç de tallar l'alè,
un estoig de luxe per a dues cames gens banals,
un estoig lluent i obscè.
Quan les miro, el pensament se'm desenfrena
p'rò, si us haig de ser sincer,
al costat dels mitjons blaus de l'Helena
la Rut no hi té res a fer.
Els mitjons blaus de l'Helena em fan d'estufa,
són tan càlids com un osset de peluix.
Prop d'ells, la neu es fon en plena borrufa.
Contra ells, és impotent el calabruix.
És clar que els guants blancs que porta l'Alba en arribar l'hivern
són malvats i fetillers.
Si es passegen pel teu cos et poden conduir a l'infern
amb l'embat d'un tren exprés.
Tenen l'atractiu del cant de la sirena
p'rò, si us haig de ser sincer,
al costat dels mitjons blaus de l'Helena,
l'Alba no hi té res a fer.
Com m'agraden, els mitjons blaus de l'Helena
Com m'agraden quan em fico amb ella al llit
i només porta els mitjons, i la cadena
del seu cos em té lligat tota la nit.
P'rò els mitjons blaus de l'Helena sense Helena només són
uns manyocs inanimats.
Per sentir al fons del meu cor un sentiment dolç i pregon
ella els ha de dur posats.
Si, amb l'excusa de l'amor, l'estupidesa
s'ha emparat de les cançons,
sigueu indulgents quan us parlo amb tendresa
de l'Helena i, sobretot, dels seus mitjons.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.