Els mitjons blaus de l'Helena
Ni la mar ni el cel no tenen blaus tan bells.
Fan que el cel plori com una magdalena
i la mar irada enfonsi uns quants vaixells.
Prou sé que la brusa groga de la Ivet és un esquitx
de sol sobre uns blats daurats...
Hi endevino les roselles que floreixen al bell mig
d'uns turons agermanats.
Sols mirar-la, n'hi ha prou per caure d'esquena
p'rò, si us haig de ser sincer,
al costat dels mitjons blaus de l'Helena
la Ivet no hi té res a fer.
Els mitjons blaus de l'Helena, i no faig conya,
són tan dignes que no accepten cap forat.
Fan que els meus mitjons es morin de vergonya
si mai gosen exhibir-se al seu costat.
És clar que les mitges negres de la Rut són una falç
capaç de tallar l'alè,
un estoig de luxe per a dues cames gens banals,
un estoig lluent i obscè.
Quan les miro, el pensament se'm desenfrena
p'rò, si us haig de ser sincer,
al costat dels mitjons blaus de l'Helena
la Rut no hi té res a fer.
Els mitjons blaus de l'Helena em fan d'estufa,
són tan càlids com un osset de peluix.
Prop d'ells, la neu es fon en plena borrufa.
Contra ells, és impotent el calabruix.
És clar que els guants blancs que porta l'Alba en arribar l'hivern
són malvats i fetillers.
Si es passegen pel teu cos et poden conduir a l'infern
amb l'embat d'un tren exprés.
Tenen l'atractiu del cant de la sirena
p'rò, si us haig de ser sincer,
al costat dels mitjons blaus de l'Helena,
l'Alba no hi té res a fer.
Com m'agraden, els mitjons blaus de l'Helena
Com m'agraden quan em fico amb ella al llit
i només porta els mitjons, i la cadena
del seu cos em té lligat tota la nit.
P'rò els mitjons blaus de l'Helena sense Helena només són
uns manyocs inanimats.
Per sentir al fons del meu cor un sentiment dolç i pregon
ella els ha de dur posats.
Si, amb l'excusa de l'amor, l'estupidesa
s'ha emparat de les cançons,
sigueu indulgents quan us parlo amb tendresa
de l'Helena i, sobretot, dels seus mitjons.
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El Festival BarnaSants 2026 iniciará el 27 de enero, en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, su 31.ª edición con un concierto de homenaje al cantautor Lluís Llach, que conmemorará el 50.º aniversario de los míticos conciertos de enero de 1976. El espectáculo reproducirá, medio siglo después el repertorio original íntegro de aquellos conciertos con la participación de artistas como Manel Camp, Santi Arisa, Borja Penalba, Gemma Humet o Joan Reig, entre otros.
En el marco de las celebraciones por su 60º aniversario, la emblemática banda chilena Inti-Illimani suma una nueva colaboración de alto calibre: esta vez junto al maestro Valentín Trujillo, en un EP que reinterpreta dos de las canciones más significativas del repertorio cultural chileno: El arado, de Víctor Jara, y El pueblo unido jamás será vencido, de Sergio Ortega.
El cantautor asturiano Víctor Manuel inaugura etapa con Altafonte y presenta un álbum producido por David San José, formado por composiciones que abordan el amor, la esperanza y la identidad personal en un tiempo marcado por la incertidumbre.
A sus 81 años, Miguel Ríos presenta «El último vals», un disco escrito junto a Jose Nortes que combina reflexión vital, crítica social, memoria emocional y celebración de la música como acto de resistencia.