Records divergents
amb molta classe, un vespre d'estiu,
una gran festa sofisticada
on jo lluïa el meu atractiu.
Vaig seduir-la amb una conversa
plena d'enginy i humor elegant
sobre Aristòtil, l'imperi Persa,
els Monty Python, Tintín i el Tirant.
- Va ser a la Festa Major de Gràcia
que vaig conèixer aquell element.
Ballava amb tècnica gallinàcia,
feia pudor de whisky dolent
i resultava més que patètic
el seu esforç per semblar ocurrent.
Siguem honestos: era antiestètic,
tirant a vell i anava calent.
- Ens vam deixar portar per la dansa,
tot oblidant-nos de l'endemà,
i, enmig d'un vals i una esgarrifança,
els nostres llavis es van trobar.
- Quan em va fer la gran morrejada
va ser com si besés un gripau,
però jo anava molt col·locada
i em vaig dir: «Vinga! Un clau és un clau.»
- La vaig portar a un hotel molt selecte
de la part alta, un lloc exquisit.
- De fet, va ser un hostal força infecte,
«La xinxa alegre», o «El poll eixerit».
- I, com volia donar-li mostres
del meu estil, del meu pedigrí,
vaig demanar xampany i unes ostres.
- Uns entrepans i una ampolla de vi!
- Vaig despullar-la amb delicadesa
acaronant cada tros de pell
amb uns dits savis, plens de tendresa,
com qui acarona un fràgil ocell.
- D'una estrebada, amb alevosia,
em va estripar les calces, senyors!
P'rò li va caldre una tutoria
per descordar-me els sostenidors.
- Voluptuosa i amb entusiasme,
es va enfilar fins al setè cel.
I va fer un xiscle, un crit en ple orgasme
que va despertar tot l'hotel.
- Al setè cel no vaig arribar-hi.
De l'entresòl no havia passat
quan vaig cridar perquè aquell perdulari
es va equivocar de forat!
- Vaig demostrar-li que l'experiència
fa que un amant millori amb l'edat.
- I jo em vaig carregar de paciència
perquè tenia el motor rovellat.
- Allò va ser Sodoma i Gomorra!
Quina passió! Com ens vam estimar!
- En menys de vint segons es va córrer
i ja no va tornar a trempar!
- Va passar el temps i vingué l'albada.
També el moment de dir-nos adéu.
Ella plorava desconsolada...
Soc un Don Juan, p'rò em va saber greu.
- Per fi, per fi va fer-se de dia!
Vaig veure que havien posat els carrers
i vaig plorar, però d'alegria,
pensant: «Que bé, no el veuré mai més!»
- Si el cel és blau, si l'herba és tan verda,
el nostre amor fou d'or i d'argent.
- Més aviat de color de merda,
de gos com fuig, d'un gris depriment.
- Arrela en mi el record com l'acàcia.
- Jo vull desfer-me'n, però no podré.
- I pel meu goig...
- Per la meva desgràcia...
- va ser una nit
- que no oblidaré.
(TOTS DOS) ...va ser una nit que no oblidaré!
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
El cantautor mexicano Alejandro Santiago, vinculado con la trova contemporánea mexicana, murió el 22 de septiembre de 2026 en una clínica de Cuernavaca, Morelos, después de un prolongado periodo de hospitalización. A lo largo de más de cuatro décadas de trayectoria publicó siete discos de manera independiente y llevó sus canciones a escenarios de México, Estados Unidos, Latinoamérica y Europa.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.