Records divergents

- La vaig conèixer en una vetllada
amb molta classe, un vespre d'estiu,
una gran festa sofisticada
on jo lluïa el meu atractiu.
Vaig seduir-la amb una conversa
plena d'enginy i humor elegant
sobre Aristòtil, l'imperi Persa,
els Monty Python, Tintín i el Tirant.

- Va ser a la Festa Major de Gràcia
que vaig conèixer aquell element.
Ballava amb tècnica gallinàcia,
feia pudor de whisky dolent
i resultava més que patètic
el seu esforç per semblar ocurrent.
Siguem honestos: era antiestètic,
tirant a vell i anava calent.

- Ens vam deixar portar per la dansa,
tot oblidant-nos de l'endemà,
i, enmig d'un vals i una esgarrifança,
els nostres llavis es van trobar.
- Quan em va fer la gran morrejada
va ser com si besés un gripau,
però jo anava molt col·locada
i em vaig dir: «Vinga! Un clau és un clau.»

- La vaig portar a un hotel molt selecte
de la part alta, un lloc exquisit.
- De fet, va ser un hostal força infecte,
«La xinxa alegre», o «El poll eixerit».
- I, com volia donar-li mostres
del meu estil, del meu pedigrí,
vaig demanar xampany i unes ostres.
- Uns entrepans i una ampolla de vi!

- Vaig despullar-la amb delicadesa
acaronant cada tros de pell
amb uns dits savis, plens de tendresa,
com qui acarona un fràgil ocell.
- D'una estrebada, amb alevosia,
em va estripar les calces, senyors!
P'rò li va caldre una tutoria
per descordar-me els sostenidors.

- Voluptuosa i amb entusiasme,
es va enfilar fins al setè cel.
I va fer un xiscle, un crit en ple orgasme
que va despertar tot l'hotel.
- Al setè cel no vaig arribar-hi.
De l'entresòl no havia passat
quan vaig cridar perquè aquell perdulari
es va equivocar de forat!

- Vaig demostrar-li que l'experiència
fa que un amant millori amb l'edat.
- I jo em vaig carregar de paciència
perquè tenia el motor rovellat.
- Allò va ser Sodoma i Gomorra!
Quina passió! Com ens vam estimar!
- En menys de vint segons es va córrer
i ja no va tornar a trempar!

- Va passar el temps i vingué l'albada.
També el moment de dir-nos adéu.
Ella plorava desconsolada...
Soc un Don Juan, p'rò em va saber greu.
- Per fi, per fi va fer-se de dia!
Vaig veure que havien posat els carrers
i vaig plorar, però d'alegria,
pensant: «Que bé, no el veuré mai més!»

- Si el cel és blau, si l'herba és tan verda,
el nostre amor fou d'or i d'argent.
- Més aviat de color de merda,
de gos com fuig, d'un gris depriment.
- Arrela en mi el record com l'acàcia.
- Jo vull desfer-me'n, però no podré.
- I pel meu goig...
- Per la meva desgràcia...
- va ser una nit
- que no oblidaré.

(TOTS DOS) ...va ser una nit que no oblidaré!