Records divergents
amb molta classe, un vespre d'estiu,
una gran festa sofisticada
on jo lluïa el meu atractiu.
Vaig seduir-la amb una conversa
plena d'enginy i humor elegant
sobre Aristòtil, l'imperi Persa,
els Monty Python, Tintín i el Tirant.
- Va ser a la Festa Major de Gràcia
que vaig conèixer aquell element.
Ballava amb tècnica gallinàcia,
feia pudor de whisky dolent
i resultava més que patètic
el seu esforç per semblar ocurrent.
Siguem honestos: era antiestètic,
tirant a vell i anava calent.
- Ens vam deixar portar per la dansa,
tot oblidant-nos de l'endemà,
i, enmig d'un vals i una esgarrifança,
els nostres llavis es van trobar.
- Quan em va fer la gran morrejada
va ser com si besés un gripau,
però jo anava molt col·locada
i em vaig dir: «Vinga! Un clau és un clau.»
- La vaig portar a un hotel molt selecte
de la part alta, un lloc exquisit.
- De fet, va ser un hostal força infecte,
«La xinxa alegre», o «El poll eixerit».
- I, com volia donar-li mostres
del meu estil, del meu pedigrí,
vaig demanar xampany i unes ostres.
- Uns entrepans i una ampolla de vi!
- Vaig despullar-la amb delicadesa
acaronant cada tros de pell
amb uns dits savis, plens de tendresa,
com qui acarona un fràgil ocell.
- D'una estrebada, amb alevosia,
em va estripar les calces, senyors!
P'rò li va caldre una tutoria
per descordar-me els sostenidors.
- Voluptuosa i amb entusiasme,
es va enfilar fins al setè cel.
I va fer un xiscle, un crit en ple orgasme
que va despertar tot l'hotel.
- Al setè cel no vaig arribar-hi.
De l'entresòl no havia passat
quan vaig cridar perquè aquell perdulari
es va equivocar de forat!
- Vaig demostrar-li que l'experiència
fa que un amant millori amb l'edat.
- I jo em vaig carregar de paciència
perquè tenia el motor rovellat.
- Allò va ser Sodoma i Gomorra!
Quina passió! Com ens vam estimar!
- En menys de vint segons es va córrer
i ja no va tornar a trempar!
- Va passar el temps i vingué l'albada.
També el moment de dir-nos adéu.
Ella plorava desconsolada...
Soc un Don Juan, p'rò em va saber greu.
- Per fi, per fi va fer-se de dia!
Vaig veure que havien posat els carrers
i vaig plorar, però d'alegria,
pensant: «Que bé, no el veuré mai més!»
- Si el cel és blau, si l'herba és tan verda,
el nostre amor fou d'or i d'argent.
- Més aviat de color de merda,
de gos com fuig, d'un gris depriment.
- Arrela en mi el record com l'acàcia.
- Jo vull desfer-me'n, però no podré.
- I pel meu goig...
- Per la meva desgràcia...
- va ser una nit
- que no oblidaré.
(TOTS DOS) ...va ser una nit que no oblidaré!
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.