L'infern i la glòria
ser lliure l'espanta i venera qui mana.
Li dius "hedonisme" i fa cara de fàstic,
i sempre es rebolca en la culpa i el càstig.
Doncs bé, he decidit assumir-ne l'herència,
i he volgut portar-la fins a l'excel·lència.
Si hem vingut al món a plorar i a patir,
més val fer-ho bé. Fixeu-vos en mi:
Quan vaig al dentista, no vull anestèsia.
Si tinc records dolços, recorro a l'amnèsia.
Sempre que m'afaito, m'esforço a tallar-me.
Si em fa trempar l'Alba, m'ho faig amb la Carme.
M'encanta anar amb metro per ser rebregat
per gent que no es dutxa i fa olor de suat,
però prefereixo els trens de rodalies:
tot són accidents, i retards, i avaries.
Quan vaig a una mani, mai no arrenco a córrer,
no fos que em perdés algun cop de porra.
I us confesso que, des que tinc memòria,
quan sóc a l'Infern, em sento a la Glòria.
Quan em trobo bé, vaig de pet al metge.
Sóc col·leccionista de pedres al fetge.
Si tinc pòquer d'asos, les cartes amago.
M'ajupo sovint per fruir del lumbago.
Només bec alcohol per nodrir la cirrosi.
Només beso amb llengua la que té halitosi.
I em plau ser vassall d'un Estat que m'insulta,
em roba i maltracta, feixista i inculte.
No sé si m'estimo més uns mastegots
o una bona coça de dret als pebrots,
p'rò en tot cas, senyors, des que tinc memòria,
quan sóc a l'Infern, em sento a la Glòria.
P'rò ha desembarcat a la meva existència
la Glòria, una noia amb molta paciència.
que diu que m'estima, fa goig i és molt tendra,
i el meu món trontolla i es va tornant cendra.
No sé com ha anat... Allò que no hi penses
i de cop veus caure les teves defenses.
Voldria fugir-ne p'rò no en sóc capaç,
i em miro al mirall i em dic "P'rò què fas?"
La vull i l'odio, em repugna, m'agrada...
Em sembla que he fet una gran cagada.
I enmig de l'estiu i al cor de l'hivern
quan sóc amb la Glòria em sento a l'Infern!
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.