Sara
Lluna del tròpic, com t'odio,
selvàtic cercle de claror,
el teu alè vas enviar-me
per capgirar-me aquell agost.
La sorra blanca brasilera
es confonia amb el meu tos,
i jo, Iluitant per bronzejar-me
entre palmeres multicolors.
Sara, sortint de l'aigua vas semblar-me
l'el·lipse corba més perfecta
que el matemàtic busca com boig.
Sara, la teva el·lipse pronunciada
va escalfar-me les entranyes.
Ja no em servia ni el para-sol.
Bon català, vaig acostar-me
amb tot el seny i educació.
Aviat vas dir que t'excitava
la meva exòtica blancor.
El portuguès que utilitzava
era la mínima expressió
d'un diccionari de butxaca
que vaig comprar-me a l'aeroport.
Sara, vàrem entendre'ns de seguida,
tant que als dos anys ja arrossegàvem
dues mulatetes com dos tresors.
Sara, recordo aquelles passejades
entre mirades mig viciades,
amunt i avall passeig de Colom.
Fins que un bon dia de setembre
vaig descobrir-te interessant-te
per la cultura catalana
posant un disc vell d'en Raimon.
Què inoportunes les paraules
que diu el mestre a la cançó,
que si s'obliden els orígens
la identitat va de corcoll.
Sara, i ara te'n vas a retrobar-la
en direcció a Copacabana
amb un banquer que té l'aigua al coll.
Sara, de tu he après que la cultura
a voltes és inoportuna
i pot posar-te banyes al front.
Sara, les mulatetes tenen gana
i mentre venc enciclopèdies
tu et torres nua sota aquell sol.
selvàtic cercle de claror,
el teu alè vas enviar-me
per capgirar-me aquell agost.
La sorra blanca brasilera
es confonia amb el meu tos,
i jo, Iluitant per bronzejar-me
entre palmeres multicolors.
Sara, sortint de l'aigua vas semblar-me
l'el·lipse corba més perfecta
que el matemàtic busca com boig.
Sara, la teva el·lipse pronunciada
va escalfar-me les entranyes.
Ja no em servia ni el para-sol.
Bon català, vaig acostar-me
amb tot el seny i educació.
Aviat vas dir que t'excitava
la meva exòtica blancor.
El portuguès que utilitzava
era la mínima expressió
d'un diccionari de butxaca
que vaig comprar-me a l'aeroport.
Sara, vàrem entendre'ns de seguida,
tant que als dos anys ja arrossegàvem
dues mulatetes com dos tresors.
Sara, recordo aquelles passejades
entre mirades mig viciades,
amunt i avall passeig de Colom.
Fins que un bon dia de setembre
vaig descobrir-te interessant-te
per la cultura catalana
posant un disc vell d'en Raimon.
Què inoportunes les paraules
que diu el mestre a la cançó,
que si s'obliden els orígens
la identitat va de corcoll.
Sara, i ara te'n vas a retrobar-la
en direcció a Copacabana
amb un banquer que té l'aigua al coll.
Sara, de tu he après que la cultura
a voltes és inoportuna
i pot posar-te banyes al front.
Sara, les mulatetes tenen gana
i mentre venc enciclopèdies
tu et torres nua sota aquell sol.
Versión de Joan Isaac
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
La Mar de Músicas dedicará su edición 2026 a Ecuador
[28/07/2025]
El festival La Mar de Músicas, organizado por el Ayuntamiento de Cartagena (España), ha anunciado que Ecuador será el país invitado de su 31ª edición, que se celebrará del 17 al 25 de julio de 2026. El anuncio se realizó durante el concierto de clausura de la edición 2025, en un acto simbólico que marcó el paso del testigo desde Corea del Sur al país andino.
2.
Fallece Enric Hernàez
[19/08/2025]
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.