Anna i Jordi
Com cada nit un «bona nit» l'enfonsarà
en aquella cambra, mig capseta de cristall...
nines i llibres de princeses i palaus
i un mirall en un angle
que a voltes li sembla que té ganes de parlar
i, despullant-se, lentament, quelcom inquiet
en el seu cap de porcellana està dansant,
mira amb ulls fixos el seu cos, tan blanc,
s'acarona el pit,
i sent que la nit, avui, té colors estranys
i s'enrecorda d'aquells mots a mitja veu,
d'aquella amiga que, al col·legi, li parlà.
Dubta, puix creu que són històries de gent gran
però s'atreveix,
la son ha marxat, Anna vol volar...
I a l'altre extrem de la ciutat, les dotze i deu,
en Jordi pensa que no és cert, que és irreal,
veu com la lluna, a poc a poc, es va acostant,
obre el finestral,
s'accelera el cor i, sorprès, la deixa entrar,
per primer cop no es fia gaire del seu món
dubta que, a voltes, té menys por que en Robinson
i l'avorreix un Superman que té penjat,
amb xinxetes grogues
els músculs li semblen, fins i tot, exagerats
la lluna el tempta, somrient-li, al seu davant.
Li diu: «si vens, quelcom divers descobriràs»
en Jordi pren la seva espasa, per si de cas,
però s'atreveix:
Allí va el guerrer, en Jordi vol volar...
L'Anna no s'adorm
en Jordi no té por
algú els va veure ahir, per la lluna, abraçats...
en aquella cambra, mig capseta de cristall...
nines i llibres de princeses i palaus
i un mirall en un angle
que a voltes li sembla que té ganes de parlar
i, despullant-se, lentament, quelcom inquiet
en el seu cap de porcellana està dansant,
mira amb ulls fixos el seu cos, tan blanc,
s'acarona el pit,
i sent que la nit, avui, té colors estranys
i s'enrecorda d'aquells mots a mitja veu,
d'aquella amiga que, al col·legi, li parlà.
Dubta, puix creu que són històries de gent gran
però s'atreveix,
la son ha marxat, Anna vol volar...
I a l'altre extrem de la ciutat, les dotze i deu,
en Jordi pensa que no és cert, que és irreal,
veu com la lluna, a poc a poc, es va acostant,
obre el finestral,
s'accelera el cor i, sorprès, la deixa entrar,
per primer cop no es fia gaire del seu món
dubta que, a voltes, té menys por que en Robinson
i l'avorreix un Superman que té penjat,
amb xinxetes grogues
els músculs li semblen, fins i tot, exagerats
la lluna el tempta, somrient-li, al seu davant.
Li diu: «si vens, quelcom divers descobriràs»
en Jordi pren la seva espasa, per si de cas,
però s'atreveix:
Allí va el guerrer, en Jordi vol volar...
L'Anna no s'adorm
en Jordi no té por
algú els va veure ahir, per la lluna, abraçats...
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Martirio presenta «Al sur del tango», un viaje donde la copla encuentra a su «marido»
[14/04/2026]
por Xavier PintanelMartirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.
2.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026]
por Xavier PintanelLa cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.