Va dir que es deia temps
Amor, fixa-t'hi bé,
quasi toquem la nit.
Que el sol té pressa per fugir,
que rodolant se'n va,
que té por del món.
Que aquell infant
que ahir jugava amb mi
avui tot just em reconeix.
Que el bes dels dos amants
és dolç avui, però menys que ahir.
Que la mateixa gent que passejava
ahir sota el nostre balcó
ens sembla un xic més grisa.
On és el seu somriure?
On és el seu somriure?
Recordo avui aquelles nits en blanc,
parlant de mots que crèiem importants.
Érem els més valents.
Mai res ens feia por.
Érem dos llums enmig del mar.
Ens crèiem que era fàcil
aturar la història amb les nostres mans.
No coneixíem mots com
cansament, por, defallir, desencant.
Però fins que aquell matí,
en el fons d'un mirall,
ell es va presentar.
Mai no l'havíem vist.
Va dir que es deia temps...
Va dir que es deia temps...
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.