Caigué la nit

Caigué la nit i s'estremiren
totes les fulles un moment, la terra
exhalà el seu baf càlid, des del mar
bullent pujà la fressa coneguda
de sempre. Tot en ordre
semblava, en el bell ordre, però els camins
no duien cap al poble, ni al llindar
de casa: rius feréstecs en la nit
se m'emportaven, sola, cap al centre
mateix de l'ésser, de les terres de l'Enlloc...