El comte Raixa
lo que mumare deixà,
que, en tenir los dotze anys,
marit m'havíeu de dar?
Jo ja en tenc dotze i un dia;
vos començau a estorbar!
-Per tot Espanya he cercat:
marit per tu no n'hi ha,
en no ésser el Comte de Raixa.
No sé si t'agradarà.
-Mon pare feis un dinar,
convidau-lo per un dia.
El Rei va fer un dinar,
i el convidà per un dia.
Mentres estaven menjant,
li va parlar de sa fia.
-No pot ésser, senyor rei,
tenir dues dones vives.
-Mata la teva comtessa,
i te cases amb ma fia.
Si no mates la comtessa
i no et cases amb ma fia,
t'enviaré els meus soldats,
tots morireu en un dia.
Se'n va anar cap a ca seva,
la va trobar qui dormia.
Li va dir: desgraciada,
desditxada esposa mia.
-Per què em dius desgraciada,
desditxada esposa mia?
-Perquè el Rei m'ha comenat,
que t'he de llevar sa vida.
-No em matis, maridet meu,
som la teva companyia.
Tanca'm dins un pou ben gran,
i així me lleves sa vida.
Veniu infantons, veniu,
veniu a vostra mareta,
que ton pare em vol matar,
i em vol dar una mort secreta.
mentre tengué l'espasa alta,
un àngel del cel venia:
-Se detengui, senyor comte,
se detengui de part mia.
El rei ha mort en sa nit,
sa fia a punt de dia.
El rei crema dins l'infern,
sa fia per companyia.
Aquesta versió d'aquest romanço l'hem apresa de l'Amo Biel des Cantó de Llubí.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.