La marxa del president
Un camp molt gran,
un sol massa gran.
Oh! Oh! el vent, envolta un infant,
que es distreu amb el seu mal de dents,
juga amb l'ull i ho veu tot diferent,
menja sorra amb els ulls, curiós
davant el silenci silenciós.
Darrera casa hi ha un parany...
El President se'n va a matar el temps
amb el seu gran voltor d'argent
que veu venir tot a dalt del vent.
L'infant veu venir el President,
torna els ulls a dins del seu baló
fa veure que troba el temps rodó.
Apunta el temps i mata el vent....
Senyor l'infant tens nom i tens vent,
pels teus set anys has crescut bastant.
L'infant veu venir el President
que li vol robar l'estel lluent,
el voltor planeja més amunt.
Un infant els ha ensenyat el puny.
El mal temps és sobre el parany...
Senyor l'infant parleu un instant
el President que es creu important,
que és arreu i a sobre dels teus anys.
El President sóc jo, diu l'infant,
tant se val si jo no tinc voltor,
que em segueixi al meu enviró.
El voltor demana, quan serà,
quaranta anys o potser demà?
L'infant diu demaneu-ho al vent,
el vent diu el nen és President.
És amable però ple d'humor,
diu el President al seu voltor,
aquest nen té un pervindre molt fi.
Però l'infant el veu sempre venir.
Digueu-me senyor infant dels vents,
quins seran els vostres reglaments.
El vent diu primer aboliré
les accions, l'or i bastant diner,
tot l'or i tot el diner del temps.
Seran per al vostre monument
els soldats i els vostres regiments
envoltats de ferro i de ciment.
Poliré tot el governament
amb l'ofici aquest de President.
Veig la gent amb telereactors
ben d'acord amb els trituradors.
Posaré en el vostre monument
l'arsenal i tots els armaments.
Solament m'emportaré la falç
i l'esquena us giraré descalç.
Per sota l'ala ja perd sang.
El President diu al seu voltor,
vés dóna un vol a prop dels meus camps.
Un baló esclata sobre el temps
i que parla amb l'estel lluent.
L'ull i el sol es fiquen al llit junts
i la lluna sembla un baló blanc.
Se'n van robant i arreplegant...
Adaptació: Francesc Pi de la Serra
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
La cantante Rosa León publica Como la cigarra, el primer avance de Cartas de amor a María Elena Walsh, un proyecto producido por Alejo Stivel que reivindica la obra adulta de la creadora argentina desde el respeto, la admiración y la fidelidad a su espíritu.
El Secreto de los Arbustos, estrenado en noviembre pasado, surge del encuentro entre la cantautora chilena Pascuala Ilabaca y la orquesta SdC Big Band, y articula once composiciones que dialogan con realidades sociales, emocionales y políticas desde una sonoridad abierta y colectiva.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.