La marxa del president
Un camp molt gran,
un sol massa gran.
Oh! Oh! el vent, envolta un infant,
que es distreu amb el seu mal de dents,
juga amb l'ull i ho veu tot diferent,
menja sorra amb els ulls, curiós
davant el silenci silenciós.
Darrera casa hi ha un parany...
El President se'n va a matar el temps
amb el seu gran voltor d'argent
que veu venir tot a dalt del vent.
L'infant veu venir el President,
torna els ulls a dins del seu baló
fa veure que troba el temps rodó.
Apunta el temps i mata el vent....
Senyor l'infant tens nom i tens vent,
pels teus set anys has crescut bastant.
L'infant veu venir el President
que li vol robar l'estel lluent,
el voltor planeja més amunt.
Un infant els ha ensenyat el puny.
El mal temps és sobre el parany...
Senyor l'infant parleu un instant
el President que es creu important,
que és arreu i a sobre dels teus anys.
El President sóc jo, diu l'infant,
tant se val si jo no tinc voltor,
que em segueixi al meu enviró.
El voltor demana, quan serà,
quaranta anys o potser demà?
L'infant diu demaneu-ho al vent,
el vent diu el nen és President.
És amable però ple d'humor,
diu el President al seu voltor,
aquest nen té un pervindre molt fi.
Però l'infant el veu sempre venir.
Digueu-me senyor infant dels vents,
quins seran els vostres reglaments.
El vent diu primer aboliré
les accions, l'or i bastant diner,
tot l'or i tot el diner del temps.
Seran per al vostre monument
els soldats i els vostres regiments
envoltats de ferro i de ciment.
Poliré tot el governament
amb l'ofici aquest de President.
Veig la gent amb telereactors
ben d'acord amb els trituradors.
Posaré en el vostre monument
l'arsenal i tots els armaments.
Solament m'emportaré la falç
i l'esquena us giraré descalç.
Per sota l'ala ja perd sang.
El President diu al seu voltor,
vés dóna un vol a prop dels meus camps.
Un baló esclata sobre el temps
i que parla amb l'estel lluent.
L'ull i el sol es fiquen al llit junts
i la lluna sembla un baló blanc.
Se'n van robant i arreplegant...
Adaptació: Francesc Pi de la Serra
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.