Rei Gloriós! Clara llum de veritat!
Vigia: -Rei gloriós!, clara llum de veritat!,
Déu poderós!, senyor!, si us és grat
al meu company sigueu fidel ajuda,
car no l'he vist des que és la nit vinguda,
i aviat serà l'alba.
Bell companyó: si dormiu o vetlleu,
no dormiu més; lentament desperteu,
que a Orient veig l'estrella crescuda,
que porta el jorn i l'he ben coneguda,
i aviat serà l'alba.
Bell companyó: us desperto cantant,
no dormiu més; sento ocells refilant,
que van cercant el dia pel boscatge,
i del gelós temo l'esclavatge.
I aviat vindrà l'alba.
Bell companyó: sortiu al finestral,
mireu lluir els estels allà dalt,
i així sabreu si és fidel mon missatge.
Si no ho feu, vostre serà el damnatge,
car aviat vindrà l'alba.
Bell companyó: allà fora, a la cleda,
em vau dir que no fos dormilega,
i que vetllés fins que arribés el dia.
No us plau ja mon cant ni ma companyia.
I aviat serà l'alba.
Amant: -Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn
que no voldria que arribés mai el jorn,
car la beutat que mai nasqués de mare
tinc i estim, i així no temo ara
ni el gelós ni l'alba.
Déu poderós!, senyor!, si us és grat
al meu company sigueu fidel ajuda,
car no l'he vist des que és la nit vinguda,
i aviat serà l'alba.
Bell companyó: si dormiu o vetlleu,
no dormiu més; lentament desperteu,
que a Orient veig l'estrella crescuda,
que porta el jorn i l'he ben coneguda,
i aviat serà l'alba.
Bell companyó: us desperto cantant,
no dormiu més; sento ocells refilant,
que van cercant el dia pel boscatge,
i del gelós temo l'esclavatge.
I aviat vindrà l'alba.
Bell companyó: sortiu al finestral,
mireu lluir els estels allà dalt,
i així sabreu si és fidel mon missatge.
Si no ho feu, vostre serà el damnatge,
car aviat vindrà l'alba.
Bell companyó: allà fora, a la cleda,
em vau dir que no fos dormilega,
i que vetllés fins que arribés el dia.
No us plau ja mon cant ni ma companyia.
I aviat serà l'alba.
Amant: -Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn
que no voldria que arribés mai el jorn,
car la beutat que mai nasqués de mare
tinc i estim, i així no temo ara
ni el gelós ni l'alba.
Versión de Maria del Mar Bonet
Idiomas
Comentarios
(...1162-1199...)
Fou un home de baixa condició, però savi home de lletres i d'enginy natural. Fou anomenat Mestre de trobadors. Va ser molt honrat pels nobles entesos i per les dames, per les seves cançons. A l'estiu anava per les corts amb dos cantaires que cantaven les seves cançons, i a l'hivern anava a escola i aprenia. Mai no va estimar cap dona i tot el que guanyava ho donava als seus pobres pares i a l'església de la vila on nasqué.
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO