Sa Dragonera


Som una illa més,
un dia vaig partir de casa
i em vaig perdre pels boscos de la mar.

Som una illa més
els cabells enredats, ara al fons,
ara sobre les aigües,
com un petit illot,
rocam per als naufragis.

Som una illa més,
el vent i les tempestes m'han obert els braços,
i tenc els ulls
sempre badats cap als estels.

Som una illa més,
l'oratge ha modelat el pit i el ventre,
i em nien als forats
gavines i dragons.

Som una illa més,
i cada hora m'acompanya amb els seus colors
fins al portal de cada nit.

Dins aquest cau ombriu
el meu cor de terra
encara canta, salvatge.
Versión de Maria del Mar Bonet
Idiomas

Comentarios

Petit homenatge a Sa Dragonera

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

2.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

3.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.