Corrandes del temps que fa
us en cantaré deu mil
que les duc a la butxaca
enfilades amb un fil.
Si les trobeu encertades
que el riure fan esclafir
no haurem perdut la jornada
perquè el riure obre camí.
Qui dirà mai l'aventura
d'una pera fins al Born?
Són tants els qui hi guanyen,
arrenglerats i fent torn!
Els pagesos que protesten
tenen tota la raó.
Dels productes de la terra,
s'enriqueix algú, i ells no.
Són gent d'ordre, pel que diuen;
gent de pau, si els creus a ells;
però aquells estats on manen
fan negocis de fusells.
I la guerra quan esclata
els qui la van preparar
amb posat de gata maula
s'estranyen del pet que fa.
La rucada dels negocis
amb metzines mata ocells
per cada arbre que ens aterren
se'ns regiren els budells.
Si deixem que els tècnics duguin
el carro pel pedregar,
se'ns vendran per quatre peles
l'aire i tot de respirar.
Diu que el petroli escasseja
que ens queden pocs barrils
què faran ara pobretes
les gran multinacionals?
"No hi ha remei sense l'àtom"
diu la gent que hi té cabals
i alguns esquerrans s'ho empasten
els qui són curts de gambals.
El que tothom ha d'entendre
perquè el progrés vagi fi
és que les dones són homes
però de sexe femení.
Tots els homes han d'admetre
bé que els costi de capir,
que els homes són unes dones
però de sexe masculí.
Qui la dóna, no la dóna.
La tenim, la llibertat,
des del dia que vam néixer,
i tots temps en fa costat.
Qui la nega, l'arrabassa.
Arrabassar-la és un crim.
I és una impertinència
donar-nos el que tenim.
No tornaran els anys grisos
que tot un poble, cap cot,
s'empassava la saliva
sense gosar dir cap mot.
Llibertat és alegria,
que rigui i canti qui vol.
La grisor mai més no ens tapi
la llum esclatant del sol.
Catalunya, Catalunya,
ara que t'has desvetllat
i t'has retrobat sencera
des del camp fins a ciutat.
No deixis que t'entrebanquin
pel camí que t'has triat,
que cap manaire et retalli
els espais de llibertat.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.