Sublimació

És la primavera i aquesta clamor que s'estén
d'una banda a l'altra a l'arcada del cel…
Les flors blanques de l'ametller floreixen al poc
i la teva pell és iridescent com el plomatge d'un ocell.

Seràs l'estiu i el cant de les roses et farà buscar l'amor,
quina fortuna per a qui tingui la sort d'estimar-te,
per a qui pugui donar fruit amb la teva llavor.

I a la tardor madura de la teva vida
t'envejaré pels fills que mai no he tingut,
però el meu camí és un altre i el faré en pau
trepitjant les fulles mortes que el passat a fet caure,
esperant-lo a ell com si fossis tu.

Probablement no veuré la neu dels teus cabells,
i quan per tu sigui verd jo viuré la resplendor,
però quan els llargs vespres t'omplin de melangia
des de l'altra riba dibuixaré una aurora boreal
en el teu front.