Avui que fa aquest mar descolorit
i la tarda no té glòria ni pena,
i a vora de la calma del meu pit
no hi sento sospirar galta ni trena,
em trobo dintre el llot d'un mal moment,
i uns dits fets per la unglada i la ferida
descorden el vestit del pensament
i em despullen la idea més vestida.
Uns dits de bruixa que no hi tenen dret
descorden penes que el meu cor hostatja,
i el pobre pensament plora de fred
nu i estirat damunt la platja.
El pobre pensament enjogassat,
que vol tapar aquell mal que no té cura,
emmascarat, pintant i perfumat,
fent el lladre i el vell i el criatura.
Ara me'l sento, que no em pot mentir
amb brots de rosa ni amb grapats de cendra,
despullat i sincer a dins de mi,
ferit i encara amb la pell tendra.
Ai, pensament que vius cada moment
igual, i confegint cares diverses,
que cada dia et mostres diferent
i t'adaptes al to de les converses!
Pensament que ets un sol, i ets un desmai,
i ets un corc i un neguit i una enyorança
d'aquell amor que no s'acaba mai
i pesa més que tot a la balança.
Enyorança d'uns llavis i d'un pit
que et fa anar de gairell i a les palpentes,
i tu, cor meu, no vols que sigui dit
i culpes altres coses innocentes.
Enyorança d'uns ulls, d'uns ulls només,
enyorança només d'un sol somriure,
mentre passes cansat per tants carrers
i la pena per dins no et deixa viure.
I ara que fa aquest mar descolorit,
que ni un sol nuvolet et pot distreure,
que no trobes cap trena sota el dit
i a flor d'ulls no hi tens cosa de bon veure,
ai, pensament, no et pots pas amagar!
No et riguis, pensament, de l'ull que plora,
no torbis el desmai d'aquesta mà
no enverinis l'angúnia d'aquesta hora.
Mostra't ben nu, mostra't con ets per dins;
no ens veu ningú, no ens sent ningú; la tarda
i el mar només sabran els planys més fins,
que, dits en alta veu, porten basarda.
Després ja et vagarà de fer el farsant,
i estiraren i afluixarem les brides,
i anirem somicant i sospirant
i passant un rosari de mentides.
Ara no cal fingir! Voli l'enyor,
igual que fos una gavina blanca;
sospira per la rosa de l'amor,
marfida i esqueixada de la branca.
No cal fingir, tothom et té en oblit
tot és silenci en nostra platja humida,
fa un cel pesat, fa un mar descolorit
com les estones de la meva vida.
El músico y compositor venezolano Henry Martínez murió este 2 de octubre, según informó su familia a través de un comunicado en redes sociales. Autor de más de 200 canciones, su obra fue interpretada por voces como Pablo Milanés, Martirio, Marc Anthony, Jerry Rivera, María Teresa Chacín, Cecilia Todd y Gualberto Ibarreto.
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Tras más de quince años de amistad y colaboraciones esporádicas, la actriz y cantante española Leonor Watling y el músico y productor estadounidense Leo Sidran publican Leo & Leo, un álbum conjunto disponible en plataformas digitales, CD y vinilo. El proyecto, con colaboraciones de Jorge Drexler, Kevin Johansen y Javi Peña, se acompaña de una gira internacional junto a The Groovy French Band.
La cantautora catalana Ariadna Veas publica su primer álbum, Bajo tierra, un disco autoeditado de ocho canciones en catalán, español e inglés, donde confluyen el folk, la sensibilidad poética y una profunda conexión con la naturaleza.
El cantautor y poeta extremeño Pablo Guerrero, autor de A cántaros, murió a los 78 años en Madrid tras una larga enfermedad; su obra unió canción, poesía y compromiso político durante más de medio siglo.