Avui que fa aquest mar descolorit


Avui que fa aquest mar descolorit,
i la tarda no té glòria ni pena,
i a vora de la calma del meu pit
no hi sento sospirar galta ni trena,

em trobo dintre el llot d'un mal moment,
i uns dits fets per la unglada i la ferida
descorden el vestit del pensament
i em despullen la idea més vestida.

Uns dits de bruixa que no hi tenen dret
descorden penes que el meu cor hostatja,
i el pobre pensament plora de fred
nu i estirat damunt la platja.

El pobre pensament enjogassat,
que vol tapar aquell mal que no té cura,
emmascarat, pintant i perfumat,
fent el lladre i el vell i el criatura.

Ara me'l sento, que no em pot mentir
amb brots de rosa ni amb grapats de cendra,
despullat i sincer a dins de mi,
ferit i encara amb la pell tendra.

Ai, pensament que vius cada moment
igual, i confegint cares diverses,
que cada dia et mostres diferent
i t'adaptes al to de les converses!

Pensament que ets un sol, i ets un desmai,
i ets un corc i un neguit i una enyorança
d'aquell amor que no s'acaba mai
i pesa més que tot a la balança.

Enyorança d'uns llavis i d'un pit
que et fa anar de gairell i a les palpentes,
i tu, cor meu, no vols que sigui dit
i culpes altres coses innocentes.

Enyorança d'uns ulls, d'uns ulls només,
enyorança només d'un sol somriure,
mentre passes cansat per tants carrers
i la pena per dins no et deixa viure.

I ara que fa aquest mar descolorit,
que ni un sol nuvolet et pot distreure,
que no trobes cap trena sota el dit
i a flor d'ulls no hi tens cosa de bon veure,

ai, pensament, no et pots pas amagar!
No et riguis, pensament, de l'ull que plora,
no torbis el desmai d'aquesta mà
no enverinis l'angúnia d'aquesta hora.

Mostra't ben nu, mostra't con ets per dins;
no ens veu ningú, no ens sent ningú; la tarda
i el mar només sabran els planys més fins,
que, dits en alta veu, porten basarda.

Després ja et vagarà de fer el farsant,
i estiraren i afluixarem les brides,
i anirem somicant i sospirant
i passant un rosari de mentides.

Ara no cal fingir! Voli l'enyor,
igual que fos una gavina blanca;
sospira per la rosa de l'amor,
marfida i esqueixada de la branca.

No cal fingir, tothom et té en oblit
tot és silenci en nostra platja humida,
fa un cel pesat, fa un mar descolorit
com les estones de la meva vida.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Natalia Lafourcade en el Liceu: canto a la raíz y a la vida que se abre
[21/07/2025] por Xavier Pintanel

La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.

2.
«Cómo diseñar una revolución»: el diseño como herramienta política y social en el Chile de Allende
[07/07/2025]

La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.

3.
El Teatre Grec de Barcelona acoge un homenaje a Pau Riba y recrea el universo de «Dioptria»
[17/07/2025]

El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.

4.
«La memoria girando en la luz», un tributo íntimo a Santiago Feliú
[15/07/2025]

El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.

5.
Camila Guevara presenta «Dame flores», su primer disco
[11/07/2025]

Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.