Cançó per a dues guitarres i un amor
on el futur fos l'astre
del bon port.
Vaixell vell
tot ple de cors ben joves
plens d'amor.
Una veu,
dues guitarres fortes.
Vela al món.
Veles plenes
del vent contrari, indòmit.
Veles-cor.
Contra vent,
unes guitarres canten
un bell cant.
Una veu,
omple aquestes veles,
i omple el món.
Omple el mar
del vent de l'esperança,
jorn a jorn.
Roden mars.
Un foc de far els crida.
S'obren cors.
Mariners
de veus i de guitarres
toquen moll.
Moll tot moll
de pluja grisa i trista,
sense sol.
L'astre nou,
el somni de la vida,
resta igual.
Les cançons
de les dues guitarres
i la veu,
s'han quedat
al vell vaixell callades,
i han tornat.
Han tornat
a bufar fort les veles
amb el cant.
El vell cant,
el cant de l'esperança,
mar avant.
Dins la mar
es perdran les guitarres
i la veu.
Adéu, adéu,
músiques i cançons,
vell vaixell.
Què en serà
d'ells, de la mar i l'astre
del futur?
Mar endins,
cercant el port d'amor...
Qui sap què?
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.