El ball
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball, ple de nacre i sospirs.
És com un ball.
No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc,
entre coses horribles, còleres i tendreses.
Un puny tot ple de sang i l'espill fet estelles.
I els domassos romputs, i la xica orinant,
i les rates menjant-se la cara d'un cadàver,
i l'home de l'hotel escrivint certes coses.
I els morts descomponent-se, i el cafè d'aigua bruta.
I fracàs i silenci, i els àngels que no poden
establir certs contactes, i la sala d'espera,
amb fustes greixoses i altres objectes bruts.
És com un ball, d'una certa nuesa.
És com un ball, d'una rosa despresa.
És com un ball, savis girs, sense pressa.
És com un ball.
Aquest amor és cosa infernal.
Així ho dirà en saber-ho la gent
que ha repartit el món entre bé i mal,
en un acord cruel i eficient.
Mesuraran els mots amb un didal
i no faran esment dels sentiments.
Inútilment cercaria conhort:
Seria en va que trucàs a les portes.
Tots són al llit amb la seva muller,
i jo erre sol, per la nit, molt amarg.
És com un ball, la decència coberta.
És com un ball, en la terra deserta.
És com un ball. Ningun mort no es desperta.
És com un ball.
Després ompliren el taüt de mort.
i resultava que els sobrava mort.
Li tallaren el cap i li'l posaren,
entre les mans, com un reliquiari.
No com aquell que popularitzàrem
cosa de cupletistes i toreros,
sinó com un que crec que encara hi ha
a Segorb, si no em falla la memòria:
Aquell cabot de mort exactament
damunt d'allò que anomeneu la pròstata.
És com un ball, una brisa, un alè.
És com un ball, que una pena sosté.
És com un ball o mortal minuet.
És com un ball.
La pobresa pujava lentament per l'escala.
Lentament alenava en tots els replanells.
Evocava altres dies; vagament evocava
uns dies on encara hi havia l'esperança,
i la conformitat, i el sol deler de viure.
Tocava les parets, les tocava amb tristesa
una llarga tristesa, llarga com una nit.
I seguia pujant la miserable escala,
un dia arribaria, potser, a la terrassa.
Si Déu vol aquell dia serà un dia feliç.
És com un ball, inefables els girs.
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball ple de nacre i sospirs.
És com un ball.
A Andreu Alfaro
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El Festival BarnaSants 2026 iniciará el 27 de enero, en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, su 31.ª edición con un concierto de homenaje al cantautor Lluís Llach, que conmemorará el 50.º aniversario de los míticos conciertos de enero de 1976. El espectáculo reproducirá, medio siglo después el repertorio original íntegro de aquellos conciertos con la participación de artistas como Manel Camp, Santi Arisa, Borja Penalba, Gemma Humet o Joan Reig, entre otros.
En el marco de las celebraciones por su 60º aniversario, la emblemática banda chilena Inti-Illimani suma una nueva colaboración de alto calibre: esta vez junto al maestro Valentín Trujillo, en un EP que reinterpreta dos de las canciones más significativas del repertorio cultural chileno: El arado, de Víctor Jara, y El pueblo unido jamás será vencido, de Sergio Ortega.
El cantautor asturiano Víctor Manuel inaugura etapa con Altafonte y presenta un álbum producido por David San José, formado por composiciones que abordan el amor, la esperanza y la identidad personal en un tiempo marcado por la incertidumbre.
El investigador y periodista Jorge Leiva publica un volumen que revisa, con rigor documental, todas las canciones grabadas por Víctor Jara entre 1957 y 1973, acompañadas de contexto histórico, creativo y biográfico. El lanzamiento oficial será el 25 de noviembre en el Centro Cultural Ceina, en Santiago.