El ball
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball, ple de nacre i sospirs.
És com un ball.
No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc,
entre coses horribles, còleres i tendreses.
Un puny tot ple de sang i l'espill fet estelles.
I els domassos romputs, i la xica orinant,
i les rates menjant-se la cara d'un cadàver,
i l'home de l'hotel escrivint certes coses.
I els morts descomponent-se, i el cafè d'aigua bruta.
I fracàs i silenci, i els àngels que no poden
establir certs contactes, i la sala d'espera,
amb fustes greixoses i altres objectes bruts.
És com un ball, d'una certa nuesa.
És com un ball, d'una rosa despresa.
És com un ball, savis girs, sense pressa.
És com un ball.
Aquest amor és cosa infernal.
Així ho dirà en saber-ho la gent
que ha repartit el món entre bé i mal,
en un acord cruel i eficient.
Mesuraran els mots amb un didal
i no faran esment dels sentiments.
Inútilment cercaria conhort:
Seria en va que trucàs a les portes.
Tots són al llit amb la seva muller,
i jo erre sol, per la nit, molt amarg.
És com un ball, la decència coberta.
És com un ball, en la terra deserta.
És com un ball. Ningun mort no es desperta.
És com un ball.
Després ompliren el taüt de mort.
i resultava que els sobrava mort.
Li tallaren el cap i li'l posaren,
entre les mans, com un reliquiari.
No com aquell que popularitzàrem
cosa de cupletistes i toreros,
sinó com un que crec que encara hi ha
a Segorb, si no em falla la memòria:
Aquell cabot de mort exactament
damunt d'allò que anomeneu la pròstata.
És com un ball, una brisa, un alè.
És com un ball, que una pena sosté.
És com un ball o mortal minuet.
És com un ball.
La pobresa pujava lentament per l'escala.
Lentament alenava en tots els replanells.
Evocava altres dies; vagament evocava
uns dies on encara hi havia l'esperança,
i la conformitat, i el sol deler de viure.
Tocava les parets, les tocava amb tristesa
una llarga tristesa, llarga com una nit.
I seguia pujant la miserable escala,
un dia arribaria, potser, a la terrassa.
Si Déu vol aquell dia serà un dia feliç.
És com un ball, inefables els girs.
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball ple de nacre i sospirs.
És com un ball.
A Andreu Alfaro
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.