El ball
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball, ple de nacre i sospirs.
És com un ball.
No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc,
entre coses horribles, còleres i tendreses.
Un puny tot ple de sang i l'espill fet estelles.
I els domassos romputs, i la xica orinant,
i les rates menjant-se la cara d'un cadàver,
i l'home de l'hotel escrivint certes coses.
I els morts descomponent-se, i el cafè d'aigua bruta.
I fracàs i silenci, i els àngels que no poden
establir certs contactes, i la sala d'espera,
amb fustes greixoses i altres objectes bruts.
És com un ball, d'una certa nuesa.
És com un ball, d'una rosa despresa.
És com un ball, savis girs, sense pressa.
És com un ball.
Aquest amor és cosa infernal.
Així ho dirà en saber-ho la gent
que ha repartit el món entre bé i mal,
en un acord cruel i eficient.
Mesuraran els mots amb un didal
i no faran esment dels sentiments.
Inútilment cercaria conhort:
Seria en va que trucàs a les portes.
Tots són al llit amb la seva muller,
i jo erre sol, per la nit, molt amarg.
És com un ball, la decència coberta.
És com un ball, en la terra deserta.
És com un ball. Ningun mort no es desperta.
És com un ball.
Després ompliren el taüt de mort.
i resultava que els sobrava mort.
Li tallaren el cap i li'l posaren,
entre les mans, com un reliquiari.
No com aquell que popularitzàrem
cosa de cupletistes i toreros,
sinó com un que crec que encara hi ha
a Segorb, si no em falla la memòria:
Aquell cabot de mort exactament
damunt d'allò que anomeneu la pròstata.
És com un ball, una brisa, un alè.
És com un ball, que una pena sosté.
És com un ball o mortal minuet.
És com un ball.
La pobresa pujava lentament per l'escala.
Lentament alenava en tots els replanells.
Evocava altres dies; vagament evocava
uns dies on encara hi havia l'esperança,
i la conformitat, i el sol deler de viure.
Tocava les parets, les tocava amb tristesa
una llarga tristesa, llarga com una nit.
I seguia pujant la miserable escala,
un dia arribaria, potser, a la terrassa.
Si Déu vol aquell dia serà un dia feliç.
És com un ball, inefables els girs.
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball ple de nacre i sospirs.
És com un ball.
A Andreu Alfaro
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
El cantautor mexicano Alejandro Santiago, vinculado con la trova contemporánea mexicana, murió el 22 de septiembre de 2026 en una clínica de Cuernavaca, Morelos, después de un prolongado periodo de hospitalización. A lo largo de más de cuatro décadas de trayectoria publicó siete discos de manera independiente y llevó sus canciones a escenarios de México, Estados Unidos, Latinoamérica y Europa.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.