La defensa


De vegades l'accent policromat,
l'ull que es desarma, el braç que s'abandona
i la fluïda voluntat
que despersonalitza la persona
en una tèbia mitja alegria
de besos gens brutalitzats, gens àvids;
de vegades, aquest caçar somriures
sobre els coixins impàvids,
i sentir-te que ets meva
amb tots els membres lliures,
quan cap coet damunt la sang s'eleva,
no correspon a flores submarines,
ni a estels brunyits il·luminant els cossos,
ni al sofre de desgast de les antines
barallant-se amb el sofre dels ossos.
No és res de melodies imprevistes,
i significa sols una defensa
contra les hores tristes
del trist ocell del pensament, que pensa.
Defensa inclús del que abelleix i escura,
del punt d'home, i del gest d'arrogància;
defensa de lluir la dentadura
amb una gratuïta exuberància.
Tu, en el llit on reposes,
imitació flexible de les roses
i de la carn simètrica dels lliris,
imitació en la pell abrigada
del perfum vegetal, llengua callada
sense els agres deliris,
fina barca ancorada
en el vidre bullent de la follia
fa dos minuts; tu, cada dia
més plena de misteri, te m'acostes
fins a fregar-me el cor, i el cor oblida
preguntes i respostes.
Tu em dus el cor al marge de la vida!
Oh l'alegria de poder desprendre
les mans segades i torturades
d'aquest cordill tibant, tot gris de cendra,
les noves angúnies per comprendre!
Alegria de caure de la impura
posició grotesca
al llit on s'abandona una figura
tremoladissa i fresca,
reminiscència de les assutzenes,
i del sospir gebrat de les sirenes!

I és per això, rosada criatura,
que em dol tant de deixar-te cada dia
i abandonar la nostra cambra obscura
i l'oliós vermell de la pintura
que del llavi pintat set desprenia.
Perquè, allunyat de tu allunyat del vori
de les teves camèlies despullades,
torna a clavar-me tot el món marmori
les precises ganivetades;
i sento entre les pells electritzades,
desconegudes i conegudes,
un gust de mort en totes les begudes
i en totes les mirades.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Silvio Rodríguez inicia en Barcelona su nueva gira
[02/09/2026] por Xavier Pintanel

El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.

2.
Cuando el streaming nos acercó la música, pero alejó a los músicos
[13/08/2026] por Xavier Pintanel

Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.

3.
Amanda Jara: «Víctor Jara sigue siendo algo peligroso»
[11/09/2026] por Xavier Pintanel

Amanda Jara, hija de Víctor Jara y presidenta de la Fundación que lleva el nombre del músico chileno participa estos días en distintos actos en Barcelona relacionados con actividades de la institución que dirige. Amanda Jara habla desde una vida atravesada por la resistencia y la necesidad de mantener vivo un legado familiar y artístico, pero se presenta ante todo como una mujer consciente del mundo que habita, alejada de cualquier voluntad de construir una imagen heroica de sí misma.