Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.
Per paraules, gents i marges
estic cansat de vianar.
Però estreny-me heura estimada
sóc foraster arribat...
Estreny-me heura estimada
i omple’m de flors les mans
esboira les aigües negres
d’un ert i eixut passat.
Però estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat...
I enfonsa’m l’ensenya eterna
quan m’hagis empresonat
després posa-m’hi cadenes,
que em besin aquestes mans.
Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.
Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar per paraules, gents i marges.
Omple’n les mans de noves flors
i esboira les aigües negres d’un ert passat.
Conquereix-me, i enfonsa dins meu I oriflama eterna.
Amen.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.