Si hagués nascut dona
la meva mare, que volia una nena.
En record de l'àvia morta el 36
em diria Joana.
Joana, Joana
la de "la manya".
La del noranta-cinc
del carrer Cabanyes.
Si hagués nascut dona, per bé o per mal,
subtilment hauria estat alliçonada
amb nines, cuinetes, agulla i didal.
Eines en miniatura
per a una obscura
vida futura.
Verins embolicats
amb llaminadures.
Tot és un dir, un suposar,
una història en blanc i negre.
Blanc era el fred i negre el pa
just acabada la guerra.
Si hagués nascut dona, hauria fet girar
mansament l'antic rotlle de la patata
mentre els nois jugaven a saltar i parar,
s'enfilaven als arbres,
penjaven pilotes,
s'esbatussaven
i pixaven dempeus
per les cantonades.
Si hagués nascut dona, hauria estudiat
fins a quart i, amb sort, potser magisteri.
Submisa, discreta, que mai el veïnat
pogués dir-ne ni mica.
Serien de suro
la clau i el duro
i a casa a quarts de deu
com a tard. T'ho juro.
I plorar sang un cop al mes,
ocult sota una carota
el voraviu dels sentiments
com quasi bé quasi totes.
Si hagués nascut dona, seguim inventant...
Després d'anys d'estalvis i festeig
m'hauria casat per l'església vestida de blanc.
La mare ploraria,
diu que d'alegria,
quan em duria
del braç un príncep blau
de "guardarropía".
Si hagués nascut dona, per mal o per bé,
m'hauria atipat d'empassar-me penes,
de preparar ranxo, de canviar bolquers,
de cardar sense ganes...
Joana, Joana,
escurant el marro,
triscant de sol a sol
i tirant del carro.
O qui et diu que no m'hagués firat
el sultà de la Verneda.
Si és cara o creu ningú no ho sap
fins que no cau la moneda.
Si hagués nascut dona, parlant amb l'espill
cada dia més vella, cada dia més grassa.
Veient com s'envolen un a un els fills
i sopant tota sola
plors a la cassola,
marcits els llavis,
posant flors als records
i cuidant dels avis.
O potser un bon dia me n'hauria anat
més enllà del cel protector de la casa
per camins indòcils lluny del meu ramat
a trobar na Joana,
Joana, Joana
la de "la manya".
La del noranta-cinc
del carrer Cabanyes.
(2005)
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.