Quina calma més gran que em dóna la mar
Que m'espanta les pors i els dimonis alats,
Perdoneu si no vull testimonis,
D'aquest diàleg intens i callat,
Quina calma més gran…!
Quina calma més gran…!
Quina calma més gran que em dona la mar,
Matemàtica impura d'onades furtives,
Simfonia dels vents canviants,
Que cavalco amb llavis de sal,
Quina calma més gran…!
Quina calma més gran…!
I tu, sempre tu,
Amor incomplert, presència i memòria.
I tu, sempre tu,
Reescric a l'arena el teu nom,
I dura el que dura un instant,
Amor que no fores, escuma fugaç...
I tu, sempre tu,
Amor incomplert, excés, desmesura.
I tu, sempre tu.
Reescric a l'arena el teu nom,
I dura el que dura un instant,
Amor que no fores, escuma fugaç...
Quina calma més gran que em dona la mar…!
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.