Per envellir demano poc
No vull el cel ni vull tot l'or,
Només sentir la primavera,
Com s'enfila i com s'enreda,
Per finestres i balcons,
Per les valls I pels turons.
Que s'acompleixen amb escreix,
Els somnis dels fills que he engendrat,
Que s'enamorin cada nit,
D'això que en diuen estar viu,
Mentre fan volar coloms,
Per les dreceres que han triat.
Si em permeteu demanaré,
No viure massa lluny del mar,
I poder abraçar-me a algun amic,
Si em venen ganes de plorar…
I alliberar-me si potser,
D'alguna culpabilitat,
Anar de la mà de la passió,
I no aprendre mai a calcular.
Que no s'esborrin els records,
De les dones que he estimat,
Que no s'esgoti aquest verí,
Que encara em fa escriure cançons.
Tot esperant que surti el sol,
Badant sorprès com un infant.
Que a la balança del meu temps,
Pesi molt menys la obscuritat,
Que la claror d'algun instant,
D'efímera felicitat.
Que he conegut de tant en tant,
Per envellir demano poc…
Si em permeteu demanaré,
Anar de farol amb el destí,
I d'amagades del doctor,
Fumar un Marlboro clandestí,
Obrir la porta complaent,
Si un dia em venen a buscar,
Fer l'equipatge més lleuger,
Per si m'ensenyen a volar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.