Minyó que no et vols casar
diuen ties i cosines,
les comares, les veïnes
i també algun capellà.
"Senyor, jo em casaria,
avui fos i no demà,
però em temo que la tria
duria un tràfec casolà.
Que el papà vol nora rica,
la mamà, fina i bonica
i que parli en castellà.
La noia que em fa denteta,
sols Déu sap perquè serà,
la gent diuen que és lletgeta,
no li sobra una pesseta
i en matèria de parlar
dubto molt que mestre Fabra
-si del cel se l'escoltava-
trobés mots per esmenar.
Tard o d'hora vindrà un dia
que aniré davant l'altar
lluny de l'escenografia
del jaqué i el farbalà.
Sense ties ni cosines,
les comares i veïnes,
sols em cal un capellà.
Sobren parentes mudades
que no poden caminar
i senyores disfressades
amb barrets de manllevar".
Minyó, que no et vols casar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.