A la tasca


Quina tristor tenia!, no n’hi ha d’igual,
tot jo m’arrossegava carrer avall.
Quatre gats a la brossa (a)naven miolant,
en un racó una puta fumava crack,
un home recollia trastos xiulant,
quan vaig veure una tasca en un tombant,
de dins d’ella en sortia llum fantasmal.

Hi vaig entrar amb pressa de beure allà
whisky o bé cervesa que m’era igual.
Vaig (a)nar cap a la barra a demanar,
entre ombres avançava com un croat.
La poca gent que hi era ni em van mirar,
la cambrera em servia sense parlar,
la música de Joplin sonava astral.

Una dona d’ulls pàl·lids se’m va apropar
quan dins el cos portava ja un sideral
i la tristor em feria, com animal,
el cor, el pit, la cara, i em feia mal.
Em va dir: «T’acompanyo?» La vaig mirar.
Semblava feta d’aigua, de riu o llac,
duia unes ungles llargues d’un blanc lunar.

Quina tristor tenia!, no n’hi ha d’igual.
Tot jo me li apropava al pit, al cap,
les dos tristors en feien una semblant,
les dos tristors tenien un ull letal.
Li vaig xupar la llengua com un infant
i em va donar de beure un licor blanc
que era fred i cremava sense matar.

Després jo li tornava a dins d’un bany
que era estret i pudia i ens era igual.
L’oblit ens penetrava sense aturall.
Ella gemia, xisclava: «–Et val? –Em val.»
I es movia com heura o euga de vall,
el meu cos l’empenyia cap a l’esbalç.
Quin oblit ens prenia!, no n’hi ha d’igual.

Fins la tristor fugia d’aquell esbalç!
Tot desapareixia i ens era igual.
Quan ella se n’anava, tot va tornar:
la tristor més gelada, el buit més gran.
Vaig sortir de la tasca, amb pas forçat,
com si me n’empenyessin sers infernals.
Fora, la matinada parlava amb gats.

Quina tristor tan fonda!, no n’hi ha d’igual.
Versión de Túrnez i Sesé
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

2.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

3.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.

4.
Quince años del cancionero y la discografía de Violeta Parra, el proyecto que ayudó a ordenar su obra
[13/07/2026] por Xavier Pintanel

El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.