Es fa gran


Ja no juga a fireta
ni a cavall fort.
Va canviar les trenes
pel passaport

I ara la veus plorar
per l’estranger,
a l’edat d’estar a casa
ja està al carrer.

Que poca gent ha viscut
el que ella als quinze anys.
Que poca gent ha tingut
els seus desenganys.

Si mai aneu al riu
la trobareu
amb el plor d’estar sola
igual que el meu.

I pensa en mi
i em veu a mi.
I jo en el pou de l’oblit
escolto el seu crit
però no hi puc anar.

I pensa en mi
i em veu a mi.
I m’aniré allunyant
en anar-me fent gran
pensant: per què?


I parla d’una estrella
que no va agafar,
quan una cosa és bella
val molt més car.

Malgrat totes les coses
té el cor valent
que és el timó més lògic
per manar el vent.
Versión de Ramon Sauló
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.