La bona Margot
va trobar-se un pobre gatet
que miolava perdut i patia
gana i fred.
Descordant-se una mica la brusa
va i se’l posa damunt el pit
perquè se sentís calentet
i protegit.
El gat, que la pren per sa mare,
tot seguit es posa a mamar
La pastora féu bona cara i
no el va aturar.
Un pagès que per ‘llà passava
trobant tot allò poc corrent
ho va anar escampant per la vila
i al dia següent...
Quan Margot, feliç i espitregada
al mixet donava de mamar,
l’envoltava tota una gentada
tot mirant, tot mirant, mirant-la,
tot mirant, tot mirant, mirant.
I Margot, la bleda assolellada,
es pensava que era pel seu gat
que tots els mascles de la contrada
s’estaven tot mirant, mirant-la,
s’estaven tot mirant, mirant.
El mestre d’escola i els nanos,
l’alcalde, el forner, el sagristà,
negligien les seves tasques
per guipar.
El carter, un model d’eficiència,
per guipar oblidà repartir
unes cartes que ningú no hauria
volgut llegir.
Déu perdoni la gosadia
del mossèn i l’escolanet,
que abandonen l’Eucaristia
pel gatet.
Els guripes, també els guripes,
normalment tan curts de gambals,
se sentien atrets per quadres
tan pastorals.
P’rò les dones, abandonades
tan pel marit com per l’amant
van sentir la rancúnia anar-se
acumulant.
Fins que un dia, més que emprenyades,
van armar-se amb pals i bastons
i ferotges van fer del gat
botifarrons.
La pastora, trista i plorosa,
per consolar-se es va casar.
Les mamelles, per al seu home
les reservà.
Passà el temps damunt les memòries
i la gent ‘nà oblidant els fets.
Sols els vells expliquen encara a
voltes als néts.
(1952)
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.