La bona Margot
va trobar-se un pobre gatet
que miolava perdut i patia
gana i fred.
Descordant-se una mica la brusa
va i se’l posa damunt el pit
perquè se sentís calentet
i protegit.
El gat, que la pren per sa mare,
tot seguit es posa a mamar
La pastora féu bona cara i
no el va aturar.
Un pagès que per ‘llà passava
trobant tot allò poc corrent
ho va anar escampant per la vila
i al dia següent...
Quan Margot, feliç i espitregada
al mixet donava de mamar,
l’envoltava tota una gentada
tot mirant, tot mirant, mirant-la,
tot mirant, tot mirant, mirant.
I Margot, la bleda assolellada,
es pensava que era pel seu gat
que tots els mascles de la contrada
s’estaven tot mirant, mirant-la,
s’estaven tot mirant, mirant.
El mestre d’escola i els nanos,
l’alcalde, el forner, el sagristà,
negligien les seves tasques
per guipar.
El carter, un model d’eficiència,
per guipar oblidà repartir
unes cartes que ningú no hauria
volgut llegir.
Déu perdoni la gosadia
del mossèn i l’escolanet,
que abandonen l’Eucaristia
pel gatet.
Els guripes, també els guripes,
normalment tan curts de gambals,
se sentien atrets per quadres
tan pastorals.
P’rò les dones, abandonades
tan pel marit com per l’amant
van sentir la rancúnia anar-se
acumulant.
Fins que un dia, més que emprenyades,
van armar-se amb pals i bastons
i ferotges van fer del gat
botifarrons.
La pastora, trista i plorosa,
per consolar-se es va casar.
Les mamelles, per al seu home
les reservà.
Passà el temps damunt les memòries
i la gent ‘nà oblidant els fets.
Sols els vells expliquen encara a
voltes als néts.
(1952)
Adaptació: Miquel Pujadó
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.
El cantautor malagueño El Kanka presenta diez nuevas canciones en las que vuelve a convertir lo cotidiano en materia poética, con un sonido más rico y bailable, y anuncia una gira que se extenderá hasta finales de 2027