Don Joan
un eriçó perdut o el fill d’un porc senglar.
I glòria a don Joan, per haver somrigut
a la noia que els altres no haurien mai volgut.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a l’agent que atura la circulació
per deixar travessar els gats del carreró.
I glòria a don Joan per haver-se citat
amb la noia que els altres havien rebutjat.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a aquell qui no vol cridar amb tota la gent
i es nega a prendre part en algun linxament.
I glòria a don Joan pel seu discurs galant
a la noia en qui els altres no veien cap encant.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria al mossèn que va protegir un protestant
quan per Sant Bartomeu la sang ‘nava rajant.
I glòria a don Joan, que cobrí de petons
la noia que cap altre besava pels racons.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
I glòria a aquell soldat que va llençar el fusell
quan li van dir “A l’ostatge, li hauràs de fer la pell.”
I glòria a don Joan per haver despullat
la noia que ningú no havia arromangat.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a la monja que un dia fred i blanc
descongelà amb la mà el penis del pobre manc
I glòria a don Joan que féu lluent i encès
un cul que, a part de seure, no servia per res.
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
Glòria a aquell qui no té cap ideal sagrat
p’rò viu sense tocar els ous al veïnat.
I glòria a don Joan que volgué fer l’amor
amb qui sense ell hauria mort verge, quin horror!
És ben lletja, aquesta noia: jo la vull.
(1976)
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.